dimarts, 15 de desembre del 2009
Exemple d'un text impersonalitzat i modalitzat
TEXT AMB RECURSOS D'IMPERSONALITZACIÓ
Aquest es una informació d'economia, que tothom a de saber:
Les empreses prenen decisions sobre la producció i distribucció de béns i reveis, normalment a canvi d'un benefici. Podem dir que els seus objectius principals son maximitzar el benefici, estabiltzar-se, crèixer i respectar el medi ambient.
Cal destacar que pot haver empreses de tot tipus.
TEXT MODALITZAT
Jo pense que aquesta informació la tenen que saber tots els alumnes d'economia:
Les empreses prenen decisions sobre la producció i distribucció de béns i reveis, normalment a canvi d'un benefici. Se que es seus objectius principals son maximitzar el benefici, estabiltzar-se, crèixer i respectar el medi ambient. Les empreses d'ara son modernes!
Jo crec que tots sabem que pot haver empreses de tot tipus.
divendres, 11 de desembre del 2009
POT SER!
Volia ficar aquesta entrada per a possar aquesta cançó que m'agrada moltísim i així demostar que el valencià o català es reconegut per molta gent i fins i tot els artistes coneguts com "el Canto del Loco".
Espere que us agrade!
POT SER, el Canto del Loco
No sé si queden amics, ni si existeix l’amor,
si tu pots estar amb mi per parlar de dolor,
si existeix algú que escolti quan qui parla sóc jo
i no sentir- me sol.
si tu pots estar amb mi per parlar de dolor,
si existeix algú que escolti quan qui parla sóc jo
i no sentir- me sol.
Pot ser que la vida et portés fins al Sol,
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.
Jo vaig fent els meus plans,
vaig sabent qui sóc,
vaig buscant el meu lloc,
vaig guanyant el control
Van jugant amb ta vida
van trencant-te l’amor
van deixant- te tot sol
Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol avui
Alló que es pot millorar,
alló que pugui trobar,
alló que em doni l’empenta,
que m’ajudi a imaginar és allà on vull arribar,
ja no vull recordar.
Dona temps a aquest moment,
que m’jaudi a superar,
que em doni els teus sentiments.
Pot ser que la vida et portés fins al Sol
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.
diumenge, 22 de novembre del 2009
ELS AMANTS!
Aquesta poema va ser publicat l’any 1971 i va ser escrit per l’autor Vicent Andrés Estellés.
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta,
ens empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
Tema:
El tema principal d’aquest poema és l’amor entre els dos amants que a pesar de que hagi passat el temps, seguiran amant-se més i més.
No le importen el que opinin els altres, només volven estimar-se perquè estan fets l’un per a l’altre i viceversa.
S’han estimat i s’estimen ara i sempre sera així.
Quina mena d’amor s’hi reflecteix:
L’amor interior, però a més hi ha una gran atracció física.
Per què va encapçalat per una cita d'Ausiàs March:
Per la necesitat de qualsevol humà de compartir l’amor amb un altre humà, per això la carn (humà) vol carn (humà).
dissabte, 21 de novembre del 2009
Resum del poema d'Ausiàs March
Comprensió i anàlisis:
El poeta cansat de suportar tantes desgràcies, perd la il·lusió per l'amor i preferix encontrar-se amb la mort que estar viu i sense amor.
Per a ell viure sense aquest sentiment es viure en el dolor, en el sofriment més absolut, i es que per a ell no amar significa morir. El poeta es meravella dels amadors ja que no li demanen qui es l'amor, on aquest les conta el plaer enganyós que va tidre sobre aquest tema.
Estava convençut que no hi havia ningú més desgraciat que ell a causa d'això, on la tristesa li presenta batalla i no hi ha ningú que el socórrega.
Per últim, el poeta invoca la dama que amaga sota el senyal Llir entre cards on la respota li decepciona. Aquest aleshores li diu cruelment que s'acabarà la seua vida on es quedaria solament la seua ànima resta condemnada a viure en aquest món, però morta.
El poeta cansat de suportar tantes desgràcies, perd la il·lusió per l'amor i preferix encontrar-se amb la mort que estar viu i sense amor.
Per a ell viure sense aquest sentiment es viure en el dolor, en el sofriment més absolut, i es que per a ell no amar significa morir. El poeta es meravella dels amadors ja que no li demanen qui es l'amor, on aquest les conta el plaer enganyós que va tidre sobre aquest tema.
Estava convençut que no hi havia ningú més desgraciat que ell a causa d'això, on la tristesa li presenta batalla i no hi ha ningú que el socórrega.
Per últim, el poeta invoca la dama que amaga sota el senyal Llir entre cards on la respota li decepciona. Aquest aleshores li diu cruelment que s'acabarà la seua vida on es quedaria solament la seua ànima resta condemnada a viure en aquest món, però morta.
Després de llegir Tristany i Isolda!
ACTIVITATS 1
5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.
TINTAGEL: Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.
6. Ordena cronològicament els fets de la novel·la:
1r D 2n H 3r C 4t G 5è A 6è F 7è B 8è E
8. Busca sinònims de les paraules següents que surten a la novel·la:
LANDA-PLANÚRIA
FOREST-BOSC
FETILLER-BRUIXOT
TEMOREGA-PORUC
GUISA-MANERA
ASCONA-DARD
ALBURA-BLANCOR
ASSENTAR-APUNTAR
GAI-ALEGRE
ENTROPESSADA-ENSOPEGAR
9. Fixa't amb els noms de les diferents parts de l'armadura per poder resoldre el logogrif.
1. Classifica els personatges següents segons ens són presentats com a lleials o com a deslleials:
2. Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:
2. Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:
Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada cantari tocar l'arpa. Es posa malalt i és ferit en algunes ocasions,i per sobre de tot, estima.
TRISTANY
Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugarals escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossai esvelta. Menteix sense vacil·lar.
ISOLDA LA BLONDA
En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; end'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort.
REI MARC
Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.
KERHERDÍ
Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona.
ISOLDA DE LES BLANQUES MANS
TRISTANY
Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugarals escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossai esvelta. Menteix sense vacil·lar.
ISOLDA LA BLONDA
En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; end'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort.
REI MARC
Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà.
KERHERDÍ
Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona.
ISOLDA DE LES BLANQUES MANS
3. Qui explica tota la història?
UN JOGLAR
4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?
EN TERCERA PERSONA DEL SINGULAR I PUNT DE VISTA EXTERN
UN JOGLAR
4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?
EN TERCERA PERSONA DEL SINGULAR I PUNT DE VISTA EXTERN
5. Emplena aquesta graella amb els fets més remarcables que s'esdevenen en aquests indrets de la Cornualla.
TINTAGEL: Tristany coneix el rei Marc. Serà armat cavaller.
GRAN PI: Trobades nocturnes amb Isolda.
LA FOREST DEL MOROIS: On es refugien els amants.
CREU ROJA: Marca del bosc. On es deixen les cartes el rei Marc i Tristany, i el forester traïdor i el rei Marc.
BLANCA LANDA: Límit del reialme del rei Marc.
CABANA D’ORRI: On s'alberga Tristany.
SANT LLOBÍ: Castell de la Blanca landa on s'està Isolda.
CAPELLA DE TINTAGEL: On són enterrats els amants.
ACTIVITATS 2
6. Ordena cronològicament els fets de la novel·la:
1r D 2n H 3r C 4t G 5è A 6è F 7è B 8è E
D. Tristany, convertit en heroi al servei del rei Marc, mata el gegant Morholt, emissari del rei d'Irlanda. Ferit en combat, va a la deriva durant set dies i set nits en una barca, i els corrents el duen a Irlanda, on Isolda, la filla del rei, el cura sense saber qui és.
H. Una vegada curat, fuig cap a Cornualla, on el rei Marc el vol adoptar i oferir-li el seu regne. Però Tristany li proposa d'anar a Irlanda a conquerir la Bella dels cabells d'or, que serà la seva esposa.
C. Allí de nou, mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. De tornada a Cornualla, els joves beuen el filtre amorós per equivocació.
G. S'atreuen mútuament d'una manera irresistible i consumen el seu amor abans del casament d'Isolda amb Marc.
A. Comencen els amors clandestins, però seran descoberts i, consegüentment, condemnats. Fugen al bosc de Morois i viuen allí durant dos anys.
F. Passat aquest temps, i per consell d'un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s'exilia. Va acumulant proeses, però segueix turmentat per l'amor d'Isolda, amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms falsos.B. Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda la Blonda, l'única persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s'ho, navega cap a la Bretanya per trobar-se amb ell.E. Tristany és enganyat per la seva muller, Isolda de les Blanques Mans: creu que la seva estimada no arriba. Isolda desembarca...
7. Relaciona cada definició amb l'ofici corresponent:
H. Una vegada curat, fuig cap a Cornualla, on el rei Marc el vol adoptar i oferir-li el seu regne. Però Tristany li proposa d'anar a Irlanda a conquerir la Bella dels cabells d'or, que serà la seva esposa.
C. Allí de nou, mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. De tornada a Cornualla, els joves beuen el filtre amorós per equivocació.
G. S'atreuen mútuament d'una manera irresistible i consumen el seu amor abans del casament d'Isolda amb Marc.
A. Comencen els amors clandestins, però seran descoberts i, consegüentment, condemnats. Fugen al bosc de Morois i viuen allí durant dos anys.
F. Passat aquest temps, i per consell d'un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s'exilia. Va acumulant proeses, però segueix turmentat per l'amor d'Isolda, amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms falsos.B. Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda la Blonda, l'única persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s'ho, navega cap a la Bretanya per trobar-se amb ell.E. Tristany és enganyat per la seva muller, Isolda de les Blanques Mans: creu que la seva estimada no arriba. Isolda desembarca...
7. Relaciona cada definició amb l'ofici corresponent:
GLOSADOR: Poeta popular, en general sense instrucció, que compon, sovint de manera improvisada
POETA: Persona que fa poesies i/o que està dotada per fer-les.
TROBADOR: Artista que creava composicions literàries i musicals destinades a ser difoses a través dels cants dels joglars.
JOGLAR: Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment recitades cantant i acompanyades d'instruments musicals.
BARD: Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.
8. Busca sinònims de les paraules següents que surten a la novel·la:
LANDA-PLANÚRIA
FOREST-BOSC
FETILLER-BRUIXOT
TEMOREGA-PORUC
GUISA-MANERA
ASCONA-DARD
ALBURA-BLANCOR
ASSENTAR-APUNTAR
GAI-ALEGRE
ENTROPESSADA-ENSOPEGAR
9. Fixa't amb els noms de les diferents parts de l'armadura per poder resoldre el logogrif.
AUSBERG
CUIRASSA
ELM
ESCUT
ESPASA
FALDATGE
GUARDABRAÇ
MANYOPLA
VISERA
divendres, 6 de novembre del 2009
Abans de llegir Tristany i Isolda!
Capítols de l'I al V
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa
2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit
3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides
4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella
5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge
6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces
Capítols del VI al X
7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó delsdeslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure
8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit
9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:
fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina
10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel
11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort
12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos
13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda
14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.
Capítols de l'XI al XV
15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir
16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent
17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent
18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús
19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani
20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
El seu gos, Petit-Crû
21. Quina qualitat màgica té:
El cascavell que porta fa oblidar les penes
22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel
23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
La seva filla, Isolda de les Blanques Mans
Capítols del XVI al XIX
24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyatKaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Quèaconsella a Tristany:
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella
25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat de boig
28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
La vela blanca
30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:
Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa
2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit
3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides
4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella
5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge
6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces
Capítols del VI al X
7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó delsdeslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:
Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure
8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:
Dalt del pi on es troben cada nit
9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:
fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:
Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina
10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:
Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel
11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:
Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort
12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:
Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos
13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:
Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda
14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:
Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.
Capítols de l'XI al XV
15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:
La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir
16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:
Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent
17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:
Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent
18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:
Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús
19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:
Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani
20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:
El seu gos, Petit-Crû
21. Quina qualitat màgica té:
El cascavell que porta fa oblidar les penes
22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:
Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel
23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:
La seva filla, Isolda de les Blanques Mans
Capítols del XVI al XIX
24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyatKaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Quèaconsella a Tristany:
Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella
25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:
Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:
Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:
Disfressat de boig
28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:
Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:
La vela blanca
30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:
És al mar i es produeix una tempesta molt forta
divendres, 30 d’octubre del 2009
HISTORIA DELS TROBADORS
Cap al final del segle XII, el senyor feudal del regne d’Aragó anomenat Joan de Croava, es trobava en classe de tir d’arc una matinada d’estiu. Aquest estava casat amb una bellíssima senyora, Mar Leonor, la dama més bonica i deseada de la cort.Joan de Croava quan va terminar la classe va anar al seu castell on tenia a la seua dona tancada perquè s’havia donat compte que tenia un amant, un trobador d’unes terres properes. El senyor va manar investigar qui era aquell trobador i que el mataren, però el que no va saber mai, es que no van matar a ningú encara que li van dir que si.
El senyor feudal quan es va adonar que el trobador ja estava mort (cosa que era mentida) va soltar a Mar Leonor.
Aquesta trist no comprenia com el seu marit podia ser una persona tan dolenta, brava i feroç. La relació d’aquest matrimoni es va anar allunyant, encara que mai havien tingut cap acostament.
Mar Leonor no sabia que havia passat amb el seu meravellós trobador i eixia totes les nits al balcó on sempre quedava amb ell. Aquesta no comprenia perquè ja mai no va anar a cantar-li davall del balcó, on hi estaria? es preguntava totes les nits.
Va passar un any i la relació entre el matrimoni seguia igual. Mar Leonor va aconseguir oblidar al seu antic trobador, encara que va anar a milers de festes per tal de encontra-ho.
La bella dama de la cort va encontrar a un altre trobador, anomenat Esteve de Castòl, en unes de les festes que hi anava. Aquest anava totes les nits a cantar-li davall del balcó com l’antic trobador i va jurar-li guardar el secret i no perdre la mesura, és a dir, controlar la seua passió davant la gent.
L’amor cortes entre ells era meravellós. Mar Leonor no s’imaginava que encontraria un trobador com aquest, però tot va començar a desvarallar-se.
Va entrar al regne un home anomenat Jose de Saguerà, dient per tot arreu que la senyora feudal es veia amb un trobador davall de balcó del castell feudal.
Tant va ser la rebel•lió que Joan de Croava va manar que fora Jose de Saguerà al seu castell. Van tindre una conversació privada on ningú va saber mai que es van dir.
Tant va ser la rebel•lió que Joan de Croava va manar que fora Jose de Saguerà al seu castell. Van tindre una conversació privada on ningú va saber mai que es van dir.
Al dia següent a l’hora de dinar, com tots els dies va baixar Mar Leonor i Joan de Croava a la sala per a menjar. Aquesta va vore enmig de la taula el cap del seu trobador, l’home al qual adorava. El senyor feudal va dir entre grits mig boig: “la meva esposa no ha de tindre ningú home en la seua vida que no siga jo i si el té, el mataré com a aquest amb les meues propies mans!”. Al moment, el senyor va presentar qui li va ajudar a saber la veritat (el llausenger) i va entrar un home molt conegut per a ella. Mar Leonor es va quedar petrificada i aquesta va caure a terra al matar-se amb un ganivet. Aquesta va morir perquè no va aguantar la situació, l’home que estimava estava mort amb el cap esquarterat en la taula del seu castell i l’home que va entrar era… L’ANTIC TROBADOR SEU!, al que tant va estimar i va sufrir per ell.
POESIA TROBADORESCA (els trobadors i les trobairitz)
La Història ens demostra com amb el pas del temps van canviant els estats, els pobles, les formes de vestir... i també ens mostra com canvia allò que per a la gent és més important, la seva escala de valors. Va haver una època, fa molt temps, en la qual el més important va ser l'Amor. Va ser una època de dames i cavallers, de llegendes i aventures, de música i cortesia, de grans reines i cofradies misterioses, de llum i de tenebres, en la qual els horitzons del cor es van eixamplar fins al inconcebible: va ser l'època dels trobadors. La poesia trobadoresca (segle XII i finals del XIII) és la primera mostra de literatura culta, d’alta exigència artística, en llengua vulgar a l’Europa cristiana. La producció d’aquesta és el primer exemple de lírica culta d’autor laic en llengua romànica, concretament en occità. La seua aparició a les petites i grans corts aristocràtiques d’Occitània va suposar que el fenomen fóra batejat amb el nom de "Renaixement del segle XII". Va ser un moviment poètic que influirà decisivament en els països veïns i que serà indispensable per al comprensió de tota la poesia posterior.
Com el seu propi nom indica, es desenvolupa en la cort on tracta de representar el plànol amorós (el senyor feudal és l'amo dels seus vassalls on l'estimada ha de ser la senyora i l'ama de l'amant que és el vassall). Però a més, és indispensable per a l'amor cortès, que l'estimada sigui una dona casada, pel que l'amor cortès es converteix en un amor adúlter. Ara bé, si tenim en compte que en l'Edat Mitjana el matrimoni no es contempla com la lliure elecció de dues persones que s'estimen, sinó com un pacte social, l'amor cortès passa a ser l'amor veritable, el fruit autèntic de l'amor pròpiament dit.
El primer gran autor de poesia trobadoresca és el comte Guillermo de Poitiers (1071-1127), també conegut com Guillermo IX de Aquitania.
Una trobairitz que va destacar va ser la Comtessa Beatriz de Dia.
http://www.youtube.com/watch?v=Dt8dWGH7nf0
Els trobadors no tan sols redactaven el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componien la música amb la qual aquella havia d'ésser difosa per mitjà del cant. Els trobadors eren, doncs, músics i poetes alhora. Ells no és que segueixen seriosos o no, sinó que aquests guarden el secret i prometen no perdre la mesura davant de la gent,és a dir, controlar la seua passió. L’objectiu del trobador és galantejar a la seua midons per aconseguir favors, amor o protecció. La resposta de si els trobadors són menys misògins que els seus contemporanis, jo contestaria que si, perquè els trobadors rebutgen els relacions sexuals amb la seua midons, encara que tant que tindra relacions sexuals, però amb la seua midons tenia un amor cortès.
Les trobairitz, per la seva banda, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits. Si la parella accepta aquest amor neix entre ells una complicitat perfecta. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit. L'amor, doncs, és perillós. Aquestes, que eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals, que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.
Els trobadors no tan sols redactaven el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componien la música amb la qual aquella havia d'ésser difosa per mitjà del cant. Els trobadors eren, doncs, músics i poetes alhora. Ells no és que segueixen seriosos o no, sinó que aquests guarden el secret i prometen no perdre la mesura davant de la gent,és a dir, controlar la seua passió. L’objectiu del trobador és galantejar a la seua midons per aconseguir favors, amor o protecció. La resposta de si els trobadors són menys misògins que els seus contemporanis, jo contestaria que si, perquè els trobadors rebutgen els relacions sexuals amb la seua midons, encara que tant que tindra relacions sexuals, però amb la seua midons tenia un amor cortès.
Les trobairitz, per la seva banda, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits. Si la parella accepta aquest amor neix entre ells una complicitat perfecta. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit. L'amor, doncs, és perillós. Aquestes, que eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals, que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.
L’estatus real de la dona a l’edat mitjana no es corresponia amb l’elevació de la dama de la poesia de l’amor cortès. Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. Segons la classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria. La situació històrica d’Occitània és fonamental per a explicar per què hi va haver trobairitz. Tres factors hi van ser determinants: les croades, les lleis d'herència i el comerç.Jo crec que en la actualitat, ningú estima més ni menys quan s'estima de debò. Segons el meu punt de vista quan un ama a una persona, s'estima i això no ho canvia ningú!
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Estimar és trobar en la felicitat d'un altre la teua pròpia felicitat!
Què és l'amor?, és una pregunta que ens podem fer sovint i en la majoria d'ocasions no hi ha resposta per a una pregunta tan complicada. És algo sense definició, és segons com ho veges dins del teu cor.L'amor és bogeria. És un estat d'estancament d'oblit de tot, perds la noció de temps, no veus, no escoltes no sents, solament penses en això, però estar enamorat és una de les millors coses que et poden passar en aquesta vida. 
Jo sincerament no creec que es puga viure sense amor, perquè és el que mou al món i ens fa sentir vius i estimats. Moltes persones pensen que la
vida té altres estímuls importants, per a uns el treball ho és tot, per a uns altres el creure que existeix una mica més allà... La pèrdua de l'amor de vegades pot enfonsar-nos en el més profund i és llavors quan no hem d'oblidar que ací fora existeix algú que moriria per tu, és llavors quan el saber que podem tornar a estimar ens mantindrà a flotació. És per açò pel que creec que el desig d'amor i d'estimar no pot tenir edat ni fi, aquest desig és més meravellós.
Moltes vegades es diu que l'home o la dona estimen més que l'altre, però jo creec que ningú estima més ni menys quan s'estima de debò. Segons el meu punt de vista quan un ama a una persona, s'estima i això no ho canvia ningú, el que passa és que tots estimem de forma diferent. Una vegada algú em va dir que el fet que algú no t'estime com vols no significa que no t'estime amb tot el seu ésser. Som singulars i diferents, però tant l'home com la dona tenen capacitats sorprenents d'estimar, és qüestió de traure el que duem del nostre cor.
Moltes vegades es diu que l'home o la dona estimen més que l'altre, però jo creec que ningú estima més ni menys quan s'estima de debò. Segons el meu punt de vista quan un ama a una persona, s'estima i això no ho canvia ningú, el que passa és que tots estimem de forma diferent. Una vegada algú em va dir que el fet que algú no t'estime com vols no significa que no t'estime amb tot el seu ésser. Som singulars i diferents, però tant l'home com la dona tenen capacitats sorprenents d'estimar, és qüestió de traure el que duem del nostre cor.
Creieu que es fa tot per amor? Sincerament creec que si és de debò aqueix amor, i no una simple il·lusió o obsessió, llavors si val la pena fer fins a l'impossible. Vaig a contar-vos una història on es pot veure clarament que hi ha persones que donen tot per amor, fins i tot la seua vida.
Açò era una història d'una parella de xics que anaven en una moto. Anaven molt de pressa i la xica li va demanar que baixara la velocitat perque estava espantada. El xic li va dir que era divertit i que s'agarrara fort a ell. Ella li va dir que no era divertit i que per favor que baixara la velocitat. Val! li va dir, però primer digues-me que m'estimes. Li va dir que ho estimava i després li va tornar a repetir que fóra més a poc a poc. El li va demanar que li fera una abraçada molt fort i ella se l'hi va donar. Després li va dir que li llevara el casc i que l'hi posara ella perquè li molestava... i així ho va fer.
AL DIA SEGÜENT EN EL PERIÓDIC: Una moto s'ha estavellat contra un edifici per una fallada de frens. Solament ha sobreviscut una de les persones que anaven en ella. (La veritat era que el xic a la meitat de l'autopista s'havia adonat que els frens no reaccionaven, però no volia que la xica ho sabera. A si que li va demanar que li diguera que ho estimava i que li fera una abraçada forta (ja que anava a ser l'última vegada) després d'açò li va demanar a la xica que es posara el casc perquè ella visquera encara que açò implicava... la seua pròpia mort).
divendres, 25 de setembre del 2009
DICCIONARI HISTÒRIC!
L'època: fets i gent de la Baixa Edat Mitjana.
L'Edat Mitjana és el període que va des de la caigua de l'Imperi Romà d'Occident (s. V) fins a la caiguda de Constantinoble (1453) en poder dels turcs.
Vaig a explicar a continuació paraules sobre aquest tema que posiblement tinguem dudes:
L'Edat Mitjana és el període que va des de la caigua de l'Imperi Romà d'Occident (s. V) fins a la caiguda de Constantinoble (1453) en poder dels turcs.
Vaig a explicar a continuació paraules sobre aquest tema que posiblement tinguem dudes:
- Al-Andalus
- Albigesos
- Batalla de Muret
- Caiguda de Constantinoble
- Catalunya Nova
- Cisma
- Cisma d'Orient y d'Occident
- Domini almohade d'al-Andalus
- Edat Mitjana: Baixa Edat Mitjana - Alta Edat Mitjana
- Escolasticisme
- Feudalisme
- Imperi Romà d'Occident
- Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
- Pere I el Catòlic
- Primera Croada
- Ramon Berenguer IV - Peronella
- Unió de Catalunya i Aragó
BENVINGUTS I BENVINGUDES AL MEU BLOC!
Aquesta és la primera entrada que faig i aquest bloc és el que utilitzaré al llarg del curs. Espere que la proposta de Rosa vaja bé, encara que a tots ens costarà un poquet adaptarnos...!
En aquest bloc espere seguir aprenent y gaudint de la nostra llengua valenciana.
Espere que us agrade el meu bloc!
Un bes!
En aquest bloc espere seguir aprenent y gaudint de la nostra llengua valenciana.
Espere que us agrade el meu bloc!
Un bes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)