dilluns, 12 d’octubre de 2009

Estimar és trobar en la felicitat d'un altre la teua pròpia felicitat!

Què és l'amor?, és una pregunta que ens podem fer sovint i en la majoria d'ocasions no hi ha resposta per a una pregunta tan complicada. És algo sense definició, és segons com ho veges dins del teu cor.L'amor és bogeria. És un estat d'estancament d'oblit de tot, perds la noció de temps, no veus, no escoltes no sents, solament penses en això, però estar enamorat és una de les millors coses que et poden passar en aquesta vida.


Jo sincerament no creec que es puga viure sense amor, perquè és el que mou al món i ens fa sentir vius i estimats. Moltes persones pensen que la
vida té altres estímuls importants, per a uns el treball ho és tot, per a uns altres el creure que existeix una mica més allà... La pèrdua de l'amor de vegades pot enfonsar-nos en el més profund i és llavors quan no hem d'oblidar que ací fora existeix algú que moriria per tu, és llavors quan el saber que podem tornar a estimar ens mantindrà a flotació. És per açò pel que creec que el desig d'amor i d'estimar no pot tenir edat ni fi, aquest desig és més meravellós.

Moltes vegades es diu que l'home o la dona estimen més que l'altre, però jo creec que ningú estima més ni menys quan s'estima de debò. Segons el meu punt de vista quan un ama a una persona, s'estima i això no ho canvia ningú, el que passa és que tots estimem de forma diferent. Una vegada algú em va dir que el fet que algú no t'estime com vols no significa que no t'estime amb tot el seu ésser. Som singulars i diferents, però tant l'home com la dona tenen capacitats sorprenents d'estimar, és qüestió de traure el que duem del nostre cor.

Creieu que es fa tot per amor? Sincerament creec que si és de debò aqueix amor, i no una simple il·lusió o obsessió, llavors si val la pena fer fins a l'impossible.

Vaig a contar-vos una història on es pot veure clarament que hi ha persones que donen tot per amor, fins i tot la seua vida.
Açò era una història d'una parella de xics que anaven en una moto. Anaven molt de pressa i la xica li va demanar que baixara la velocitat perque estava espantada. El xic li va dir que era divertit i que s'agarrara fort a ell. Ella li va dir que no era divertit i que per favor que baixara la velocitat. Val! li va dir, però primer digues-me que m'estimes. Li va dir que ho estimava i després li va tornar a repetir que fóra més a poc a poc. El li va demanar que li fera una abraçada molt fort i ella se l'hi va donar. Després li va dir que li llevara el casc i que l'hi posara ella perquè li molestava... i així ho va fer.
AL DIA SEGÜENT EN EL PERIÓDIC: Una moto s'ha estavellat contra un edifici per una fallada de frens. Solament ha sobreviscut una de les persones que anaven en ella. (La veritat era que el xic a la meitat de l'autopista s'havia adonat que els frens no reaccionaven, però no volia que la xica ho sabera. A si que li va demanar que li diguera que ho estimava i que li fera una abraçada forta (ja que anava a ser l'última vegada) després d'açò li va demanar a la xica que es posara el casc perquè ella visquera encara que açò implicava... la seua pròpia mort).