divendres, 30 d’octubre de 2009

HISTORIA DELS TROBADORS

Cap al final del segle XII, el senyor feudal del regne d’Aragó anomenat Joan de Croava, es trobava en classe de tir d’arc una matinada d’estiu. Aquest estava casat amb una bellíssima senyora, Mar Leonor, la dama més bonica i deseada de la cort.
Joan de Croava quan va terminar la classe va anar al seu castell on tenia a la seua dona tancada perquè s’havia donat compte que tenia un amant, un trobador d’unes terres properes. El senyor va manar investigar qui era aquell trobador i que el mataren, però el que no va saber mai, es que no van matar a ningú encara que li van dir que si.
El senyor feudal quan es va adonar que el trobador ja estava mort (cosa que era mentida) va soltar a Mar Leonor.
Aquesta trist no comprenia com el seu marit podia ser una persona tan dolenta, brava i feroç. La relació d’aquest matrimoni es va anar allunyant, encara que mai havien tingut cap acostament.
Mar Leonor no sabia que havia passat amb el seu meravellós trobador i eixia totes les nits al balcó on sempre quedava amb ell. Aquesta no comprenia perquè ja mai no va anar a cantar-li davall del balcó, on hi estaria? es preguntava totes les nits.
Va passar un any i la relació entre el matrimoni seguia igual. Mar Leonor va aconseguir oblidar al seu antic trobador, encara que va anar a milers de festes per tal de encontra-ho.
La bella dama de la cort va encontrar a un altre trobador, anomenat Esteve de Castòl, en unes de les festes que hi anava. Aquest anava totes les nits a cantar-li davall del balcó com l’antic trobador i va jurar-li guardar el secret i no perdre la mesura, és a dir, controlar la seua passió davant la gent.
L’amor cortes entre ells era meravellós. Mar Leonor no s’imaginava que encontraria un trobador com aquest, però tot va començar a desvarallar-se.

Va entrar al regne un home anomenat Jose de Saguerà, dient per tot arreu que la senyora feudal es veia amb un trobador davall de balcó del castell feudal.
Tant va ser la rebel•lió que Joan de Croava va manar que fora Jose de Saguerà al seu castell. Van tindre una conversació privada on ningú va saber mai que es van dir.

Al dia següent a l’hora de dinar, com tots els dies va baixar Mar Leonor i Joan de Croava a la sala per a menjar. Aquesta va vore enmig de la taula el cap del seu trobador, l’home al qual adorava. El senyor feudal va dir entre grits mig boig: “la meva esposa no ha de tindre ningú home en la seua vida que no siga jo i si el té, el mataré com a aquest amb les meues propies mans!”. Al moment, el senyor va presentar qui li va ajudar a saber la veritat (el llausenger) i va entrar un home molt conegut per a ella. Mar Leonor es va quedar petrificada i aquesta va caure a terra al matar-se amb un ganivet. Aquesta va morir perquè no va aguantar la situació, l’home que estimava estava mort amb el cap esquarterat en la taula del seu castell i l’home que va entrar era… L’ANTIC TROBADOR SEU!, al que tant va estimar i va sufrir per ell.