DICCIONARI PER A OCIOSOS

OLIVARES

Jo em dic LAURA OLIVARES MARTÍNEZ i vull mostrar-vos característiques dels meus cognoms. El meu pare es diu Jose Pedro Olivares Roda, del qual he rebut el meu primer cognom, i la meva mare Fina Martínez Gonzàlez, de la qual he rebut el segon. Sincerament ningú de la meva família sap d'on poden vindre, encara que he volgut centrar-me més en d'Olivares ja que és molt menys comú. El meu avi sempre m'ha dit: <<"Laura el nostre cognom ve de les oliveres perquè les nostres avantpassats sempre hi han singut">>. Nose si ho diu de broma o no però la veritat és que sempre m'ha fet molta gràcia perquè EN EL POBLE SEGUIM TENINT OLIVERES! Moltes vegades les meues cosines i jo, tenim aquesta conversació i ens resulta molt graciosa.

• Llinatge càntabre amb casa solar a la Vila de Cabada, a la Vall de Trasmiera, de la província de Santander.
• Armes: En camp d'or, tres faixes de gules. Bordura jaquelada d'atzur i plata.

• Origen

L'origen del cognom Olivares com a tal és català, encara que pot derivar d'Itàlia de les grans plantacions de Oliveres.

• Definició d'Olivares: El cognom baixa dels propietaris de plantacions d'oliveres, a les grans plantacions d'oliveres se'ls anomena oliveres
  

• Un altre Significat d'Olivares: Cognom català. De cavada, a la vall de Trasmiera. Va provar la seva noblesa en les diferents ordes militars.
  

• Un altre Significat d'Olivares: Olivares, al seu torn, significa "el que ve del més enllà". Definició del llenguatge antic.

M'ha semblat interessant afegir el dibuix on es pot veure el nombre de persones (%) que tenen el cognom OLIVARES

• Repartiment per província

A Espanya: 10 900 persones comparteixen el cognom Olivares segons les nostres estimacions
El cognom Olivares és el 420 º cognom més comú a Espanya.


Aquest mapa mostra el repartiment per província del cognom Olivares a Espanya. Per exemple, aquí veiem que més del 5% dels espanyols que es cognom Olivares viuen a Huelva i Madrid.

I aquest mapa mostra aproximadament, les persones amb aquest cognom que han viscut a cada any.

MARTINEZ OLIVARES

A Espanya: 346 persones comparteixen el cognom Martínez Olivares.
El cognom Martínez Olivares és el 40 255 ° cognom més comú a Espanya.

GUANYADOR@!

AND THE WINNER IS...

El meu primer nominat, perquè sé que se l'ha guanyat i a més sempre ha tingut tot al dia, més entrades voluntàries és...LORENA MARTÍNEZ.
Su blog

El meu segon nominat, per el seu esforç i perquè MAI falta en les tasques manades és... IVAN SALES.
Su blog

El meu tercer nominat, perquè fa tot a l'hora i té voluntat per ser de les millors és...LAIA LENO
Su blog

Crònica 4t ESO

Començava un altre curs, l’ultim any de ESO, després d’unes espectaculars vacances d’estiu. Totes les vacanes las vaig passar ací a Castelló menys el mes d’Agost que eren les festes del meu poble, declarades d’Interes Turístic Regional.
La veritat que, després del primer any d’institut, va ser el dia que més nervis tenia. Recordo que feia molta calor i aquell mateix matí vaig canviar el model de roba que m'anava a posar. Alfinal em vaig posar un pantalons curts grocs amb una samarreta, si no recordo malament, negra. Com de costum i com tots els anys anteriors, a les 9:30 havia quedat amb les meves amigues a la meva plaça.
Aquell any teníem com tutora una professora nova anomenada Balma, molt jove, però a la vegada molt seriosa. Encara que anava a classe amb els meus amics Ivan, Enrique, Lorena… faltaven dues persones molt important i que sin elles sabia que les coses no serien igual, Laura Ripollés i MªJose. Les dues havien repetit de curs i jo sabia que aquell any tenia que posar-me les piles perquè no em passés el mateix que a elles.
La veritat que l’amistat amb Laura havia canviat i estavem més unides. Jo el vaig pasar molt mal visualitzant com no volia anar a classe i estava trista, ja que no coneixia a ningú de la seva classe nova.
Els temps i els mesos passaven més i més depresa. Ara entenc a la meva mare quan diu que el temps se li passa volant i a mesura que passen els anys encara més.

Quan va arribar nadal no m’ho podia creure, ja era nadal? Totes les vacances ens vam anar al poble amb les meues iaies. La veritat que la nostra familia és molt familiar i en aquestes festes es on es troba a faltar quan falta algú molt especial, en el meu cas, el meu estimat iaio.
Justament el 9 de gener del 2009 van nàixer els meus cosins als quals adoro! Els vull moltísim i van ser la alegria de l’any. Es van anomenar David i Daniel i recordo com vaig tindre que entrar a la sala de prematurs per a vore’ls, amb una bata i un barret verd.

El 26 de febrer la meua estimada germana complia 18 anys. Sembla mentida, si fa res encara anàvem de la mà dels meus pares ...

Uns fets atmosfèrics espantosos que van ocòrrer en aquell any van ser un tornat que va recòrrer Màlaga i un fort terratrèmol a Itàlia que va deixar molt morts.

Per fí un altre cop magdalena, aquesta si que la vaig disfrutar! Una altra vegada ens vam canviar de colla, samarreta i nombre, ara ens anomenavem “Asi de Simple”. La veritat que aquell any si que estava agust amb tothom de la colla i a més erem totes xiques. Sempre estavem d’allí per allà, mai en casa!
Posteriorment van arribar les vacances de Pasqua, i com no tenia ningú torneig en aquell any em vaig anar al poble.
L’any passat el meu equip de bàsquet va conseguir classificar-se per a la Fase Final. Es va celebrar finalment en Castelló, però solament vam conseguir guanyar un partit de tres. Vam vindre equips de tot Espanya com Madrid, València, Murcia, Aragó…jugar contra eixos equips ja era un rècord. Recordo com tothom de l’institut es saltava les classes per anar a veure’ns, encara que quan estava en la pista no estava atenta a ningú.
Parlant de bàsquet, l’any passat l’equip espanyol va guanyar l’Eurobàsket celebrat en Polonia. Els partits van estar molt interessants!

Els curs finalment va acabar, i amb notes molt bones. Jo a l’any que bé volia seguir estudiant batchillerat, cosa que faig, i pense treure'm una carrera.
L’estiu es presentava genial i abans de començar ja teniem molts plans fets del que faríem.


CONCLUSIÓ

Aquests quatre anys han passat rapidíssims i sincerament, jo si tornaria a repetir. Recordo molts moments divertits, graciosos, plens de riure ... i tots ells els he passat a l'institut. Encara que hagin molts exàmens i moltes vegades puguis estar extresa, sempre penso en el meu futur i que necessito obligatòriament l'ESO.
Espero continuar estudiant i tenir un futur bo.

Crònica 3r ESO

Començava un altre curs, 3r d’ESO!
La llum de la finestra em despertava prompte i com de costumbre ja no em vaig adormir altra vegada.
Encara que anava al mateix institut jo sempre dic la mateixa frase: “Curs nou, vida nova”.
Aquell matí recordo que vaig esmorzar amb la meva germana, estrany en nosaltres que només ens bevem la llet, i ens vam vestim ràpidament. La meva germana començava el batxillerat i mentre ens pentinàvem ella em donava consells sobre el nou any que començava. Deien que era el més difícils de tots els cursos de l'ESO, però ella només em va dir que si estava concentrada en els estudis com els altres anys no seria més difícils que els anteriors! Jo sempre he fet cas a la meva germana en aquests temes i la veritat que m'ha anat molt bé tots els seus consells.
Com tots els anys, quedava abans amb les meves amigues en la meva plaça. Aquest estiu se'm va fer molt curt!
Altre any em va tocar amb quasi tots els amics de l’escola pero hi havia un problema, havien repetir curs la majoria. Les primeres setmanes d’institut no eren com els altres anys, ja que als tres dies de començar les classes ja ens teniem que portar els llibres. Quasi tots els professors eren nous i la veritat que no començava aquell any amb moltes ganes!
Aquest any no em va tocar amb el meu professor favorit, Toni Beltrán.
Tots els meus amics es van escollir una optativa anomenada audiovisuals perque jo els vaig dir que era molt xula. La meva germana la va agafar també en 3r d'ESO i amb el mateix professor i ella va ser la que em va aconsellar agafar-me-la. També recordo una anècdota, no molt bona d'aquesta assignatura: tots els meus amics, com ja he dit, la van agafar perquè els vaig dir que era divertida. El problema i justament jo vaig sortir la més perjudicada, va ser que ens van suspendre a tots l'assignatura. La vam portar arrossegant-la fins a final de curs i recordo com tots els meus companys em repetien mil vegades que ximples van ser per fer-me cas. Encara que també he de dir que alfinal ens va aprovar amb un 6 a tots!

Seguidament va arribar sin adornar-me’n compte nadal. La meua familia va tindre una notícia molt roína, el meu iaio tenia càncer.
Encara que el meu estimat iaio estava malalt es seguien fent els mateixos sopars, els dies amb la families… però que mai em cansen, sinò tot el contrari. El regal més gran que vaig tindre en nadal va ser la noticia de que la meua cosina anava a tindre fills, i per a més alegria bessons. En la meua familia la cosina més menuda ja tenia 13 anys, aleshores ja era hora que haguessin nens petits en la familia.

Tota la felicitat que tenia se’m va anar de sobte quan, de viatge després d’un partit de bàsquet fins al meu poble, el meu pare va cridar per teléfon a mi tia dient-li que com anava tot i que estavem a prop. La meua tia parlava de forma estranya i li va dir que arribara amb tranquil·litat. El meu pare directament es va dirigir a l’amburatori del poble sense saber res i el meu iaio ja s’havie mort. Va ser un pal molt dur per a tots! Mai abans s’havia mort una persona cercana a mi i mai havia anat a un enterrament. Tot va ser nou per a mi, pero algo nou que no se’l desitje a ningú.
El temps passa i l’institut seguix.
Les meues notes no van baixar i vaig tindre el suport de tots els meus companys.
Vull destacar la Expo de Saragossa “Agua i Desenvolupament Sostenible” ja que tothom parlava d'ella, però la veritat que no molt bé. En Pasqua amb els pares de les meues companyes de bàsquet vam anar i la veritat que no va ser res de l'altre món!
Un altre fet important que va ocòrrer en aquest any va ser les eleccions de Barak Obama, primer afroamericado de la hisotria que guanya.


Aquella magdalena va ser diferent! Altra vegada ens vam canviar les samarretes de la colla i ara ens anomenaven “Sin Limites” i erem unes 40 persones. Em recordo perfectament que en aquelles festes vaig conèixer a unes de les millors amigues que tinc i tindré en la meua vida, les bessones Laia i Melani. Tot perquè per fer la colla ens vam juntar dos grups d'amics. La veritat que eixe any no tenia ganes de magdalena i per colm vaig estar malalta quasi tota la setmana. No va ser un de les millors festes que he viscut!

Encara que en Castelló, afortunadament, no ocorren fets horribles mitjançant la televisió ens assabentem de tot. El 2008 hi va haver un greu accident d'avió a Madrid amb 154 persones mortes. Aquests successos són espantosos i per Dèu no ocorreguen més!

Parlant de bàsquet, aquest any el meu equip es va vore estancat en la lliga preferent! Aquest any va servir com a descans en comparació de l’any passat. Una noticia molt important del bàsquet espanyol va ser que Pau Gasol va ser fixat per Lakers, uns dels millors equips.
Parlant d’esports, ja que aquest any va pasar a la història, perquè es va organitzar els jocs Olímpics de Pekin 2008, Rafa Nadal va guanyar la medalla d’or en els jocs Olímpics, i els jugadors de bàsquet i de la natació sincronitzada la de plata.

L’any que bé sería l’últim any de ESO i esperava que tot anara bé!

Crònica 2n ESO

Havia passat uns dels estius millors de la meua vida i ja tocava poner-se a la rutina de l’institut una altra vegada.
Encara que quan estas en l’escola desitjes les vacances, ningú pot dir-me que quan arriba setembre tothom desitja tornar a vore els seus amics en l’institut.
Encara que l’últim any havia arribat nova a l’institut i ja sabia com anave tot, els nervis del primer dia no es poden remeiar.
Aquest curs va ser diferent, ja que quan vaig vore les llistes de la meua classe vaig vore que m’havia tocat amb tots els meus amics de l’escola!
Vaig despertar-me, com sempre, molt abans de l’hora. Em vaig ficar unes de les millors ropes i vaig quedar amb les meues amigues en la meua plaça. Des d’estiu no ens veiem i teniem molta il·lusió i ganes de començar aquest nou curs les quatre juntes de nou!
La nostra tutora va ser Encarna, professora de castellà, a qui ja coneixia de l’any passat. Hi havia un problema, i era que en la meua classe erem unes trenta persones! La tutora ens va explicar que aquest any hi havia que fer “desdobles”, es a dir, la classe completa en algunes assignatures es partiría en dos per ordre de llista. A mi em va tocar en el segon grup de la M-S, jo sòc Olivares. Vaig estar un poc trista perquè la meua millor amiga, Lorena, estava en l’altre desdoble pero tampoc em podia queixar perquè anava amb Laura Ripollès e Ivan.
Els professors d’aquell any em van agradar més, menys una professora de Valencià anomenada Sònia que em va suspendre una evaluació per faltes d’ortografia! Recorde a aquella professora amb molt d’odi, perquè ha sigut l’única que em va suspendre una assignatura!
També recorde a un professor anomenat Jaume, de música, amb molt d’afecte. Les seves classes se'm passaven volant i el que més m'agradava era fer classes de relaxació, eren super divertides! Recordo una anècdota que ara em fa gràcia recordar-la: Ivan i jo estàvem barallant-nos (de broma) amb les flautes de música, i en un cop quan el m'anava a pegar, jo amb la mà vaig tirar la flauta a l'aire. Justament la flauta va caure sobre el professor i tothom es va quedar callat, no sabiem que fer. Ens va castigar enviant-nos 50 còpies i jo tonta les vaig fer totes i Ivan no. Quan arribem al dia següent, Jaume em va dir que no hagués fet falta fer-les!

Tot anava meravellòs aquell any, el meu rendiment d’estudi era esplèndit i en bàsquet també, ja que em van cridar per a les proves de la selecció valenciana. La veritat que no em podia queixar en aquell moments de res!
Els mesos passaven i un cap de setmana abans de nadal tenia un torneig en Madrid de bàsquet amb el meu equip. Aquell torneig ho recordo amb moltísim de fred i també perquè vam anar a vore un partit dels Estudiants. Als dos dias de l’arribada al vore les notícies de sobte em vaig enterar de que va nàixer la segona filla dels prìnceps d’Asturies, Sofia.
Ja arribava nadal i les vacances les agafava amb molta il•lusió. Encara que ja era major m’agradava moltísim la nit de nadal per la il•lusió de les meves cosines menudes pels regals. Aquella “nochevieja” la recordo amb molta felicitat ja que el pare noel em va regalar el meu primer telèfon mòbil! Aquell telèfon era roig i comparat amb els d’avui en dia es molt molt vell.

Les setmanes d’institut seguien passant i la rutina també. Els caps de setmana per a molts eren un descans, però per a mi no perquè sempre anava de partits per allí i per allà i quan podiem ens anàvem al poble a vore a la família.
Vull destacar un fet important que va ser la desaparició de Madelein Mcann on tothom es va movilitzar per intentar encontrar-la.

Al poc temps va arribar les festes de la Magdalena, festes on s'hi commemora els orígens de la ciutat recordant el trasllat de la ciutat des del turó de la Magdalena fins al pla fèrtil litoral en 1251.
Aquell any vam canviar el nom i les samarretes de la nostra colla, ara ens anomenavem “Els colgats”. La veritat que aquell any si que vam disfrutar a muntó ja que erem molts en el grup.

Després de la magdalena no quedaven molts dies per a les festes de Setmana Santa però en eixes dues setmanes teníem molts exàmens.
Pasqua va coincidir amb un torneig que tenia a Eivissa amb el meu equip de bàsquet. Aquell any i aquell torneig va ser el millor de la meva vida i es pot definir

amb una sola paraula, INOBLIDABLE. No podria explicar el per què, ja que seria molt difícil explicar tot el que recordo d'ell. Vam quedar les primeres i en aquell torneig anaven equips de tot Espanya, era un orgull per a mi guanyar. Una anècdota que recordo i que sempre que parlem d'aquell meravellós torneig es riu tothom és: en el partit de la final, el meu equip en el marcador era el de la part de l'esquerra i l'altre el dret, durant tot el partit vam seguir així fins que en el t ercer quart el van canviar . Tothom es va adonar però jo no! Als deu minuts del final del partit, estàvem guanyant de 3 punts, però jo com llegia el marcador al reves pensava que anàvem perdent. La meva entrenadora va demanar temps mort per dir-nos unes jugades i jo estava trista. Ella ens deia tota l'estona que el joc el “ferem llarg" (que passés el t emps) i jo no comprenia perquè deia això si estàvem perdent! Quan l'àrbitre va xiular el final del partit jo em vaig dirigir cap a la banqueta trista amb ganes de plorar i de moment totes les meves companyes em van començar a abraçar, no entenia res!

L’institut la veritat sempre m’ha anat molt bé i no he tingut mai problemes i aquest curs anava igual.
Al final de maig coincidia la fase final de la meua lliga (aquell any vam arribar molt lluny) amb l'excursió de l'institut a Castilla. Algunes amigues del meu equip van renunciar a una de les dues coses, però jo i dues amigues més vam anar a l'excursió i dues dies abans d'acabar el viatge, van venir els pares a per nosaltres. L’excursió va ser impressionant i més perquè la va organitzar Toni Beltrán i ens deixava molta llibertat. Em recordo de les nits…eren molt gracioses, perquè tothom s'escapava de les habitacions, fins i tot per les finestres!
La veritat que no va ser una bona idea anar a les dues coses ja que en els partits no rendia com sempre perquè estava molt cansada de pernoctar en l'excursió.

Quan ara algú em pregunta, qual ha sigut la teua millor classe d'ESO? Jo sempre dic el mateix, el “desdoble” de 2n d'ESO.

Quan faltaba alguna professora o entre hores la nostra classe era un show! Sempre estàvem fent travesures i las recorde amb molt d’afecte.

Segur que a l’altre curs ens esperava més!

Crònica 1r ESO

Per fi va arribar el primer dia d’institut amb el que tant vaig somniar. No vaig poder dormir en tota la nit! Pel matí vaig despertar-me molt abans que sonés el despertador i no parava de pensar com seria aquell dia.
Vaig vestir-me amb una falda baquera i sinó recorde malament, amb una samarreta rosa. La presentació de l’institut començava a les 10:30, encara que amb les meues amigues vaig quedar a les 9:15 en la meua plaça, totes estàvem il·lusionadísimes!
Pel camí vaig quedar amb les meues amigues de básquet, ja que aquell any anàvems juntes al mateix institut, cosa que m’agradava moltísim.
Recordo que quan va tocar el timbre, tots vam anar a la sala d’usos múltiples i més tard cada un se’n va anar a la seua classe.
El meu profesor s’anomenava Eduardo i la classe no m’agradava molt ja que tots els meus amics de l’escola anàvem a una altra, menys tres amigues i jo.
El dia es va passar molt rápidament i va ser molt estrany.
Quan vaig arribar a casa mentre menjàvem, la meua germana i jo vam contar com va ser tot aquell matí.
Començava una nova etapa en la meua vida, l’ESO!

Les primeres setmanes van ser molt tranquil·les. Tots els professors es van presentar, ens contàvem els percentatges de la nota, quins llibres anàvem a llegir per trimestre, com volien les llibretes…
Hi havia una cosa que m’agradava moltísim i que recorde amb molta felicitat, que era que els nous professors en digueren: Laura Olivares?…Olivares? Tu ets la germana de Gloria veritat? Olivares no hi ha cap! A mi en feia molta il·lusió que em recordaran com a germana de Glòria, ja que ella sempre ha sigut una bona estudiant en aquest institut.

Al mes ja va començar les classes de veritat! Els primers exàmens me'ls vaig preparar moltíssim i recordo que vaig sacar molt bona nota.
D’altra part, també vaig començar la nova temporada de bàsquet amb un equip nou! La nostra entrenadora va ser Arantxa, unes de les millors que podiem tindre i amb la qual vaig tindre, i tinc, molt d'afecte.
Hi havia un professor del que mai m’oblidaré anomenat Toni Beltrán, amb el qual vaig aprendre molt i vaig tindre les millors classes de ma vida.
Com la meua classe era molt menuda i erem molt pocs, uns dotze, tothom ens vam conèixer i encara que no m’agradava al principi gens, durant el curs vaig canviar d’opinió.
Amb les quatre amigues de la meua classe de l’escola, encara que sempre vam anar juntes i mai em fet moltes molles, la nostra amistat va canviar de la nit al dia. Ens vam fer inseparables i en aquella classe va nàixer una gran amistat entre nosaltres que avui en dia encara perdua.

Van passar el mesos i recorde perfectament que el 31 d’Octubre de 2005 que era l’aniversari del meu pare i va coincidir amb el naixement de la princesa Leonor i just a l’altre dia m’anava de viatge. Viatge que vaig fer amb els meus pares i germana a Conca en el pont de Tots els Sants. Va ser únic e inolvidable!
Més tard va arribar Nadal on tothom l’esperava amb impaciència.
Aquella “Nochevieja” em tocava passar-la al meu poble, ja que cada any em toca passar-ho aqui a Castelló o al poble amb la família d'allà.
Jo li contava a les meues cosines com era el meu institut, com m'anava tot… i jo em creia major per deixar ja l’escola, encara que segur que elles es reien perquè en realitat passar a l’institut és ser la més menuda de “l’escola gran”.

L’institut m’anava molt bé, però des de que els professors em van dir que aniríem d’excursió a Port aventura, solament pensava en això.
Prompte van arribar les festes de la Magdalena i recorde que tenia el braç enguixat. Va ser el primer any que sortia asoles amb les meues amigues i fins i tot ens vam fer unes samarretes anomenades "Sin Comentarios", encara que no el podiem disfrutar tant com ara ja que solament teníem dotze anys.
La tornada a la rutina després de Madgalena va ser dura, perquè acostumades a gitar-nos tard i després despertar-se prompte… encara que això sempre pasarà!
A les dues setmanes van començar, les vacances de Setmana Santa. Jo com sempre em vaig anar al meu poble on en aquestes festes fan unes processons super boniques.

Van passar el mesos i va arribar el 30 de maig, el dia del meu aniversari! Com sempre els meus pares i la meua germana em desperten cantant-me “Feliç Aniversari”. Recordo que aquell any uns dels regals més bonics i que encara guarde, va ser una polsera d'or de la meva iaia.

Els exàmens finals no van ser molt extresants i per a l'estiu no em van enviar deures perquè tenia tot aprovat amb bona nota. Els meus pares no es podrien queixar!
A l’última setmana d’institut vam anar a Port Aventura d’excursió. Recordo que no em vaig voler muntar a “Dragonkan "perquè em feia por, encara que tot va ser molt divertit perquè anar amb els amics a qualsevol lloc a tots ens agrada!

M’esperava un estiu molt bo i jo ho esperava amb moltes ganes!
Encara que molta gent digui que hi havia molt de canvi de l'escola a l'institut, jo no penso així. Si que és veritat que no és el mateix, els exàmens són més difícils, hi ha més assignatures, hi ha que fer més treballs ... però el canvi no era tan gran com jo esperava.
La veritat es que estava molt agust en l’Institut!
La despedida amb les meus amigues va ser molt bonica i savia que anava a trovar-les a faltar moltísim. Cada una ens anàvem als nostres pobles, però al curs que bé ens esperava més aventures!

MAGDALENA!

Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana. Es commemoren els orígens de la ciutat, en record històric del trasllat de la ciutat de la muntanya al pla fèrtil. Molt més tard ha tingut influència de les falles i es planten gaiates a la ciutat.

Se celebren el tercer dissabte de quaresma, en l'actualitat diumenge, i se celebra un pregó, una desfilada de penitents, una desfilada de gaiates, però l'acte central es la romeria de les canyes". En aquesta romeria pugen a l'Ermitori de la Magdalena, acte simbòlic on els castellonencs es reafirmen com a poble.

ERMITA DE LA MAGDALENA

Aquesta festa per a mi es la millor i la que més disfrute.
No te comparació amb totes les demes festes, aquesta es ÚNICA! La tradició es anar el primer diumenge de festes a la romeria caminant i jo sempre la faig. Tothom aviu en dia s'ajunten en les anomenades colles i la mia es diu "Així de Simple".
La Magdalena 2010 ha sigut una de les millors de la meua vida i espere repetir.

TOM BOMBADIL