dimecres, 17 de març de 2010

Crònica 4t ESO

Començava un altre curs, l’ultim any de ESO, després d’unes espectaculars vacances d’estiu. Totes les vacanes las vaig passar ací a Castelló menys el mes d’Agost que eren les festes del meu poble, declarades d’Interes Turístic Regional.
La veritat que, després del primer any d’institut, va ser el dia que més nervis tenia. Recordo que feia molta calor i aquell mateix matí vaig canviar el model de roba que m'anava a posar. Alfinal em vaig posar un pantalons curts grocs amb una samarreta, si no recordo malament, negra. Com de costum i com tots els anys anteriors, a les 9:30 havia quedat amb les meves amigues a la meva plaça.
Aquell any teníem com tutora una professora nova anomenada Balma, molt jove, però a la vegada molt seriosa. Encara que anava a classe amb els meus amics Ivan, Enrique, Lorena… faltaven dues persones molt important i que sin elles sabia que les coses no serien igual, Laura Ripollés i MªJose. Les dues havien repetit de curs i jo sabia que aquell any tenia que posar-me les piles perquè no em passés el mateix que a elles.
La veritat que l’amistat amb Laura havia canviat i estavem més unides. Jo el vaig pasar molt mal visualitzant com no volia anar a classe i estava trista, ja que no coneixia a ningú de la seva classe nova.
Els temps i els mesos passaven més i més depresa. Ara entenc a la meva mare quan diu que el temps se li passa volant i a mesura que passen els anys encara més.

Quan va arribar nadal no m’ho podia creure, ja era nadal? Totes les vacances ens vam anar al poble amb les meues iaies. La veritat que la nostra familia és molt familiar i en aquestes festes es on es troba a faltar quan falta algú molt especial, en el meu cas, el meu estimat iaio.
Justament el 9 de gener del 2009 van nàixer els meus cosins als quals adoro! Els vull moltísim i van ser la alegria de l’any. Es van anomenar David i Daniel i recordo com vaig tindre que entrar a la sala de prematurs per a vore’ls, amb una bata i un barret verd.

El 26 de febrer la meua estimada germana complia 18 anys. Sembla mentida, si fa res encara anàvem de la mà dels meus pares ...

Uns fets atmosfèrics espantosos que van ocòrrer en aquell any van ser un tornat que va recòrrer Màlaga i un fort terratrèmol a Itàlia que va deixar molt morts.

Per fí un altre cop magdalena, aquesta si que la vaig disfrutar! Una altra vegada ens vam canviar de colla, samarreta i nombre, ara ens anomenavem “Asi de Simple”. La veritat que aquell any si que estava agust amb tothom de la colla i a més erem totes xiques. Sempre estavem d’allí per allà, mai en casa!
Posteriorment van arribar les vacances de Pasqua, i com no tenia ningú torneig en aquell any em vaig anar al poble.
L’any passat el meu equip de bàsquet va conseguir classificar-se per a la Fase Final. Es va celebrar finalment en Castelló, però solament vam conseguir guanyar un partit de tres. Vam vindre equips de tot Espanya com Madrid, València, Murcia, Aragó…jugar contra eixos equips ja era un rècord. Recordo com tothom de l’institut es saltava les classes per anar a veure’ns, encara que quan estava en la pista no estava atenta a ningú.
Parlant de bàsquet, l’any passat l’equip espanyol va guanyar l’Eurobàsket celebrat en Polonia. Els partits van estar molt interessants!

Els curs finalment va acabar, i amb notes molt bones. Jo a l’any que bé volia seguir estudiant batchillerat, cosa que faig, i pense treure'm una carrera.
L’estiu es presentava genial i abans de començar ja teniem molts plans fets del que faríem.


CONCLUSIÓ

Aquests quatre anys han passat rapidíssims i sincerament, jo si tornaria a repetir. Recordo molts moments divertits, graciosos, plens de riure ... i tots ells els he passat a l'institut. Encara que hagin molts exàmens i moltes vegades puguis estar extresa, sempre penso en el meu futur i que necessito obligatòriament l'ESO.
Espero continuar estudiant i tenir un futur bo.

1 comentari:

Rosa ha dit...

Bé, combines la narració dels fets amb la reflexió personal.Un 8.