dimarts, 16 de març de 2010

Crònica 1r ESO

Per fi va arribar el primer dia d’institut amb el que tant vaig somniar. No vaig poder dormir en tota la nit! Pel matí vaig despertar-me molt abans que sonés el despertador i no parava de pensar com seria aquell dia.
Vaig vestir-me amb una falda baquera i sinó recorde malament, amb una samarreta rosa. La presentació de l’institut començava a les 10:30, encara que amb les meues amigues vaig quedar a les 9:15 en la meua plaça, totes estàvem il·lusionadísimes!
Pel camí vaig quedar amb les meues amigues de básquet, ja que aquell any anàvems juntes al mateix institut, cosa que m’agradava moltísim.
Recordo que quan va tocar el timbre, tots vam anar a la sala d’usos múltiples i més tard cada un se’n va anar a la seua classe.
El meu profesor s’anomenava Eduardo i la classe no m’agradava molt ja que tots els meus amics de l’escola anàvem a una altra, menys tres amigues i jo.
El dia es va passar molt rápidament i va ser molt estrany.
Quan vaig arribar a casa mentre menjàvem, la meua germana i jo vam contar com va ser tot aquell matí.
Començava una nova etapa en la meua vida, l’ESO!

Les primeres setmanes van ser molt tranquil·les.
Tots els professors es van presentar, ens contàvem els percentatges de la nota, quins llibres anàvem a llegir per trimestre, com volien les llibretes…
Hi havia una cosa que m’agradava moltísim i que recorde amb molta felicitat, que era que els nous professors en digueren: Laura Olivares?…Olivares? Tu ets la germana de Gloria veritat? Olivares no hi ha cap! A mi en feia molta il·lusió que em recordaran com a germana de Glòria, ja que ella sempre ha sigut una bona estudiant en aquest institut.

Al mes ja va començar les classes de veritat! Els primers exà
mens me'ls vaig preparar moltíssim i recordo que vaig sacar molt bona nota.
D’altra part, també vaig començar la nova temporada de bàsquet amb un equip nou! La nostra entrenadora va ser Arantxa, unes de les millors que podiem tindre i a
mb la qual vaig tindre, i tinc, molt d'afecte.
Hi havia un professor del que mai m’oblidaré anomenat Toni Beltrán, amb el qual vaig aprendre molt i vaig tindre les millors classes de ma vida.
Com la meua classe era molt menuda i erem molt pocs, uns dotze, tothom ens vam conèixer i encara que no m’agradava al principi gens, durant el curs vaig canviar d’opinió.

Amb les quatre amigues de la meua classe de l’escola, encara que sempre vam anar juntes i mai em fet moltes molles, la nostra amistat va canviar de la nit al dia. Ens vam fer inseparables i en aquella classe va nàixer una gran amistat entre nosaltres que avui en dia encara perdua.


Van passar el mesos i recorde perfectament que el 31 d’Octubre de 2005 que era l’aniversari del meu pare i va coincidir amb el naixement de la princesa Leonor i just a l’altre dia m’anava de viatge. Viatge que vaig fer amb els meus pares i germana a Conca en el pont de Tots els Sants. Va ser únic e inolvidable!
Més tard va arribar Nadal on tothom l’esperava amb impaciència.
Aquella “Nochevieja” em tocava passar-la al meu poble, ja que cada any em toca passar-ho aqui a Castelló o al poble amb la família d'allà.
Jo li contava a les meues cosines com era el meu institut, com m'anava tot… i jo em creia major per deixar ja l’escola, encara que segur que elles es reien perquè en realitat passar a l’institut és ser la més menuda de “l’escola gran”.

L’institut m’anava molt bé, però des de que els professors em van dir que aniríem d’excursió a Port aventura, solament pensava en això.
Prompte van arribar les festes de la Magdalena i recorde que tenia el braç enguixat. Va ser el primer any que sortia asoles amb les meues amigues i fins i tot ens vam fer unes samarretes anomenades "Sin Comentarios", encara que no el podiem disfrutar tant com ara ja que solament teníem dotze anys.
La tornada a la rutina després de Madgalena va ser dura, perquè acostumades a gitar-nos tard i després despertar-se prompte… encara que això sempre pasarà!
A les dues setmanes van començar, les vacances de Setmana Santa. Jo com sempre em vaig anar al meu poble on en aquestes festes fan unes processons super boniques.

Van passar el mesos i va arribar el 30 de maig, el dia del meu aniversari! Com sempre els meus pares i la meua germana em desperten cantant-me “Feliç Aniversari”. Recordo que aquell any uns dels regals més bonics i que encara guarde, va ser una polsera d'or de la meva iaia.

Els exàmens finals
no van ser molt extresants i per a l'estiu no em van enviar deures perquè tenia tot aprovat amb bona nota. Els meus pares no es podrien queixar!
A l’última setmana d’institut vam anar a Port Aventura d’excursió. Recordo que no em vaig voler muntar a “Dragonkan "perquè em feia por, encara que tot va ser molt divertit perquè anar amb els amics a qualsevol lloc a tots ens agrada!

M’esperava un estiu molt bo i jo ho esperava amb moltes ganes!
Encara que molta gent digui que hi havia molt de canvi de l'escola a l'institut, jo no penso així. Si que és veritat que no és el mateix, els exàmens són més difícils, hi ha més assignatures, hi ha que fer més treballs ... però el canvi no era tan gran com jo esperava.
La veritat es que estava molt agust en l’Institut!

La despedida amb les meus amigues va ser molt bonica i savia que anava a trovar-les a faltar moltísim. Cada una ens anàvem als nostres pobles, però al curs que bé ens esperava més aventures!