dimecres, 17 de març del 2010

Crònica 3r ESO

Començava un altre curs, 3r d’ESO!
La llum de la finestra em despertava prompte i com de costumbre ja no em vaig adormir altra vegada.
Encara que anava al mateix institut jo sempre dic la mateixa frase: “Curs nou, vida nova”.
Aquell matí recordo que vaig esmorzar amb la meva germana, estrany en nosaltres que només ens bevem la llet, i ens vam vestim ràpidament. La meva germana començava el batxillerat i mentre ens pentinàvem ella em donava consells sobre el nou any que començava. Deien que era el més difícils de tots els cursos de l'ESO, però ella només em va dir que si estava concentrada en els estudis com els altres anys no seria més difícils que els anteriors! Jo sempre he fet cas a la meva germana en aquests temes i la veritat que m'ha anat molt bé tots els seus consells.
Com tots els anys, quedava abans amb les meves amigues en la meva plaça. Aquest estiu se'm va fer molt curt!
Altre any em va tocar amb quasi tots els amics de l’escola pero hi havia un problema, havien repetir curs la majoria. Les primeres setmanes d’institut no eren com els altres anys, ja que als tres dies de començar les classes ja ens teniem que portar els llibres. Quasi tots els professors eren nous i la veritat que no començava aquell any amb moltes ganes!
Aquest any no em va tocar amb el meu professor favorit, Toni Beltrán.
Tots els meus amics es van escollir una optativa anomenada audiovisuals perque jo els vaig dir que era molt xula. La meva germana la va agafar també en 3r d'ESO i amb el mateix professor i ella va ser la que em va aconsellar agafar-me-la. També recordo una anècdota, no molt bona d'aquesta assignatura: tots els meus amics, com ja he dit, la van agafar perquè els vaig dir que era divertida. El problema i justament jo vaig sortir la més perjudicada, va ser que ens van suspendre a tots l'assignatura. La vam portar arrossegant-la fins a final de curs i recordo com tots els meus companys em repetien mil vegades que ximples van ser per fer-me cas. Encara que també he de dir que alfinal ens va aprovar amb un 6 a tots!

Seguidament va arribar sin adornar-me’n compte nadal. La meua familia va tindre una notícia molt roína, el meu iaio tenia càncer.
Encara que el meu estimat iaio estava malalt es seguien fent els mateixos sopars, els dies amb la families… però que mai em cansen, sinò tot el contrari. El regal més gran que vaig tindre en nadal va ser la noticia de que la meua cosina anava a tindre fills, i per a més alegria bessons. En la meua familia la cosina més menuda ja tenia 13 anys, aleshores ja era hora que haguessin nens petits en la familia.

Tota la felicitat que tenia se’m va anar de sobte quan, de viatge després d’un partit de bàsquet fins al meu poble, el meu pare va cridar per teléfon a mi tia dient-li que com anava tot i que estavem a prop. La meua tia parlava de forma estranya i li va dir que arribara amb tranquil·litat. El meu pare directament es va dirigir a l’amburatori del poble sense saber res i el meu iaio ja s’havie mort. Va ser un pal molt dur per a tots! Mai abans s’havia mort una persona cercana a mi i mai havia anat a un enterrament. Tot va ser nou per a mi, pero algo nou que no se’l desitje a ningú.
El temps passa i l’institut seguix.
Les meues notes no van baixar i vaig tindre el suport de tots els meus companys.
Vull destacar la Expo de Saragossa “Agua i Desenvolupament Sostenible” ja que tothom parlava d'ella, però la veritat que no molt bé. En Pasqua amb els pares de les meues companyes de bàsquet vam anar i la veritat que no va ser res de l'altre món!
Un altre fet important que va ocòrrer en aquest any va ser les eleccions de Barak Obama, primer afroamericado de la hisotria que guanya.


Aquella magdalena va ser diferent! Altra vegada ens vam canviar les samarretes de la colla i ara ens anomenaven “Sin Limites” i erem unes 40 persones. Em recordo perfectament que en aquelles festes vaig conèixer a unes de les millors amigues que tinc i tindré en la meua vida, les bessones Laia i Melani. Tot perquè per fer la colla ens vam juntar dos grups d'amics. La veritat que eixe any no tenia ganes de magdalena i per colm vaig estar malalta quasi tota la setmana. No va ser un de les millors festes que he viscut!

Encara que en Castelló, afortunadament, no ocorren fets horribles mitjançant la televisió ens assabentem de tot. El 2008 hi va haver un greu accident d'avió a Madrid amb 154 persones mortes. Aquests successos són espantosos i per Dèu no ocorreguen més!

Parlant de bàsquet, aquest any el meu equip es va vore estancat en la lliga preferent! Aquest any va servir com a descans en comparació de l’any passat. Una noticia molt important del bàsquet espanyol va ser que Pau Gasol va ser fixat per Lakers, uns dels millors equips.
Parlant d’esports, ja que aquest any va pasar a la història, perquè es va organitzar els jocs Olímpics de Pekin 2008, Rafa Nadal va guanyar la medalla d’or en els jocs Olímpics, i els jugadors de bàsquet i de la natació sincronitzada la de plata.

L’any que bé sería l’últim any de ESO i esperava que tot anara bé!