"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta,
ens empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
Tema:
El tema principal d’aquest poema és l’amor entre els dos amants que a pesar de que hagi passat el temps, seguiran amant-se més i més.
No le importen el que opinin els altres, només volven estimar-se perquè estan fets l’un per a l’altre i viceversa.
S’han estimat i s’estimen ara i sempre sera així.
Quina mena d’amor s’hi reflecteix:
L’amor interior, però a més hi ha una gran atracció física.
Per què va encapçalat per una cita d'Ausiàs March:
Per la necesitat de qualsevol humà de compartir l’amor amb un altre humà, per això la carn (humà) vol carn (humà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada