dilluns, 21 de juny de 2010

ÀNGEL GUIMERÀ

He volgut fer la meua presentació d'Àngel Guimerà un poquet més original. A més de les diapositives he volgut posar un audi amb la meua veu explicant totes les imatges.

Com sabeu Google Docs no deixa afexir música a les diapositives, per la qual cosa, ho he tingut que fer apart. No ha sigut molt fàcil arribar a pujar aquest audi al blog pero per fí ho he aconseguit!

Per a que siga més fàcil i sapigueu quan teniu que pasar la diapositiva, cada vegada que pare de parlaR, això vol dir que es pasa a la següent diapositiva.
Espere que us agrade!

AUDI



DIAPOSITIVES

dimarts, 15 de juny de 2010

VIDEO CIUTAT MEDIEVAL

He volgut pujar aquest video, ja que el vaig buscar per a l'últim exàmen i la veritat em va servir molt! S'entenc molt bé i a més com ensenya amb imatges la ciutat medieval, ja no fa falta que te la imagines amb les explicacions que dona el llibre.
Espere que us servisca, encara que tard!

ISABEL DE VILLENA

Isabel de Villena va àéixer, probablement a València, el 1430. Va ser filla bastarda d'Enric de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven a Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. Durant la seua vida religiosa sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.

L'única obra que s'ha conservat d'ella és Vita Christi, publicada a València el 1497 per l'abadessa que la va succeïr.

Obra: Vita Christi

Vita Christi és una vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent. La seua originalitat rau en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seua prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist, esdevé en les seues mans la vida de la Mare de Déu: el llibre comença i acaba amb el naixement de la Verge i la seua assumpció al cel.

La senzillesa de l'estil

El que més destaca de l'estil d'Isabel de Villena és la utilització d'un llenguatge senzillíssim. Evita conscientment els cultismes i l'artifici literari, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensió per al públic a qui destinava la seua obra.

Contrastant amb les senzilles escenes domèstiques, l'autora frueix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials, recreant-se en la fastuositat de les teles, joies, els menjars i l'escenografia.

S'ha de remarcar també la seua tècnica amplificadora: té una rara habilitat per a redactar capítols sencers del seu llibre a partir d'un sol versicle de l'Evangeli, bastint-ne la resta amb la seua prodigiosa imaginació.

Obra femenina o feminista?

La feminitat va ser triada deliberadament i apareix a cada pàgina:

  • Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones.
  • Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts a l'emotivitat del caràcter femení: la predilecció per l'ús dels diminutius, la magnificació de la maternitat i del tracte afectuós amb els infants, la vehemència amb què s'expressa el dolor, el gust per la vida domèstica, la complicitat i la intimitat entre les dones.
  • La coqueteria que es fa palesa en la descripció de la pompa i el luxe.

Però el que més s'ha discutit és si sor Isabel, a més de fer una obra "femenina", va fer també una obra "feminista". És molt compromès considerar feminista una dona del segle XV, però pareix obvi que el seu llibre constitueix una resposta a la misogínia que impregna tota la literatura medieval. Jaume Rog, l'autor del llibre més misògin de la nostra literatura, mantenia una intensa relació amb el convent de la Trinitat (era el metge). Sor Isabel devia conèixer el llibre i la tradició que pretenia continuar i volgué fer del seu Vita Christi una resposta a l'Espill, destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions:

  • Si els misògins afirmen que la dona és voluble, sor Isabel fa volubles als homes i fermes les dones.
  • Si els misògins relacionen la dona amb el dimoni i aporten llistes de dones malvades, aquesta autora la considera santa, i confegirà una tirallonga de dones honestes.
  • L'autora assenyala contínuament la predilecció de Jesús pel sexe femení.
  • Fins i tot el mateix Jesucrist condemna explícitament la misogínia i els misògins.

Si entenem per feminisme la defensa de la dona, no hi ha dubte que sor Isabel de Villena pot ser considerada com a tal, abans de l'existència del feminisme com a moviment organitzat


divendres, 11 de juny de 2010

Qué us dona sort en els exàmens?

Teniu algun amulet que us de sort? els utilitzeu en els exàmens?
He estat llegint en diferents pàgines, els diferents amulets que els alumnes porten per a aquests exàmens finals i m'ha fet molta gràcia.

Aquí teniu uns quants:- La meva mare em va donar una samarreta que a ella li agradava molt. Un dia me la vaig posar i en un examen de matemàtiques que pensava que no ho portava ben preparat tregui un 9! Des de llavors, com la samarreta és una mica roïna, porto un botó d'aquesta i m'ha anat molt bé.
- Una altra noia explica que a ella li dóna sort una bufanda vermella que li va regalar la seva àvia ... i en aquesta selectivitat l'ha portat posada! Diu que va fer un número i fins a un professor li va preguntar que feia amb ella posada i li va dir la veritat. Al professor li va fer tanta gràcia que no li va mirar, segons ella, el boli amb la chulletes ... ja veus que sí que li dóna sort.
- Un noi compte que un dilluns, després de sortir de festa el cap de setmana, tenia un examen d'història i no havia estudiat res ... però va aprovar! Li va començar a donar-los voltes a l'assumpte i va arribar a la conclusió que va aprovar gràcies a uns mitjons a ratlles del seu germà petit que estaven en la seva motxilla. Des de llavors sempre va amb els mitjons a tots els exàmens.
- Una noia des que tenia uns 10, quan jugava a voleibol sempre besava a la pilota abans de treure i començar el partit. El que va fer és passar aquesta bona sort als exàmens i abans de començar a omplir-lo besava els folis en blanc on cal escriure les respostes. Aquest dia intentava recordar no posar-se brillantor ni pintallavis.
- Una altra persona compte que mai quan té un examen baixa de casa seva a l'ascensor, perquè pensa que si baixa caminant i fa un esforç físic algú l'hi acabaria compensant-lo.- Una dona explica que quan ella estudiava sempre feia el mateix abans dels exàmens. Va agafar un cordó i el lligava a la carpeta dient (...)"san cucufato, san cucufato, los ... yo te ato (y hacia el nudo)...y hasta q no apruebe no te los desato"(...)


La veritat que cadascú té la seva forma de tenir "bona sort" però hi ha maneres ... que són molt interessants!
Jo la veritat que intento no ser maniàtica per les coses e intentar no caure en la superstició, però no puc evitar tenir la meva "mania".

LA MEVA "MANIA"

Abans de sortir de casa miro al meu estoig haver si tinc el meu boli blau (sempre és un blau de pilot i de punta grossa). La veritat que és una tonteria perquè hi ha molts tipus de boli blaus però ... nose perquè sempre he de fer els exàmens amb aquest model de boli. No crec que pogués fer l'examen amb un boli negre ni amb un blau de tinta i punta fina ... abans d'això preguntaria a tota la classe qui em pot deixar un de blau! I una altra "mania xicoteta" és que abans que em donen l'examen sempre faig el mateix: sac meu boli blau, típex, portamines i goma.

dimecres, 9 de juny de 2010

PREFACI L'ESPILL, JAUME ROIG

Prefaci de l'Espill

grans e majors,
chiques, menors,
jóvens e velles,
lleges e belles,
malaltes, sanes,
les cristianes,
jhuyes, mores,
negres e llores,
roges e blanques,
dretes y manques,
les geperudes,
parleres, mudes,
ffranques, catives,
quantes són vives,
qualssevol sien,
tot quant somien
ésser ver crehen (v. 417-433).

TEMA

Es presenta a totes les dones, sense cap tipus de distinció, com a éssers ambiciosos,i per conseqüència, roïns.
Ja que al final del prefaci es diu que les dones perceben la realitat com en els seus somnis.

En aquest prefaci Jaume Roig declara els seus principis ètics (misògins).

JAUME ROIG


Jaume Roig (Començaments segle XV, València - 1478, Benimàmet) Metge de prestigi social i professional a la València del seu temps, Jaume Roig és l'autor d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura valencia medieval, que ell mateix titulà Espill.

TEMES


Misogínia: El primer aspecte més important i amb el qual podem distingir que l'escriptor és ell, és la seua misogínia contundent.


Comicitat: La gràcia de l'obra, que està escrita de manera que els seus despropòsits fan riure. Per exemple la misogínia de l' Espill és tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic contemporani.


La realitat quotidiana i l'element burgès: les obres és desenrotlla narrativament a través de dos plans: l'un, el de les aventures imaginades del protagonista, i l'altre, el realista, el pla on són descrits els diversos escenaris que emmarquen l'acció. Aquest segon pla és el que ens revela un autèntic temperament de novel·lista. Roig excel·leix en l'observació de la realitat de la seua època i, en descriure-la, sovint la sotmet a un procés de deformació grotesca.


Medicina: Hi parla de medicaments, de malalties, de metges, de pacients, d'experiències personals com a professional de la medicina... i del cos de les dones vist com el descrivien els tractats mèdics del seu temps. Les dones hi existeixen només en funció de la procreació, i per això el cos de les dones és analitzat a partir de la menstruació, el semen femení, el coit, l'embaràs, el part o la lactància.


ESTIL I LLENGUATGE

La limitadíssima longitud dels versos (quatre síl·labes) determina inexorablement l'estil del llibre i, de vegades, en fa la lectura difícil. Roig es veié obligat a utilitzar amplis incisos, a mutilar versos i, en definitiva, a practicar diversos equilibris que moltes vegades distorsionen la sintaxi de la frase.


El lèxic és un altra de les magnífiques aportacions de l'Espill. L'autor afirma explícitament al prefaci que no ha fet sinó manllevar el llenguatge dels habitants de l'horta de València.

L'estil de Jaume Roig es fonamenta en les diverses formes de la comicitat: episodis i personatges còmics d'una banda i ús de la sorpresa lingüística o de la tergiversació de les fonts utilitzades de l'altra.


Amb el seu estil còmic, Jaume Roig estableix polèmica literària i cultural amb el model de prosa que triomfava a la València del segle XV: amb la prosa d'art el representant més conspicu de la qual és el poeta i teòleg Joan Roís de Corella.



dimarts, 8 de juny de 2010

Demà arriba "l'esperada" SELECTIVITAT

Enmig de la vaga celebrada avui del sector públic arriba demà l'assignatura pendents per aquells que volen cursar estudis universitaris: els examens de la selectivitat. Demà comencen una carrera d'examens fins el divendres, on les llengües seran les assignatures de demà, dijous història o filosofia entre d'altres, i les especialitats divendres. Durant aquestes darreres setmanesbiblioteques i centres d'estudis han fet un horari especial pels estudiants. Entre nervis, tensions i temença pel que pugui sortir als examens, els futurs universitaris tenen demà la prova de foc, per la meva part només us haig de desitjar molta sort!

A l'any que ve ens toca a nosaltres companys...esperem que tot ens isca bé! Per això tenim que posar-nos les piles ara a final de curs e intentar a l'any que ve traure la millor nota!

dilluns, 7 de juny de 2010

LES MURALLES

Les ciutats medievals estaven envoltades d'altres muralles per a la seva protecció. En les seves portes es cobraven els impostos sobre les mercaderies que entraven a la ciutat. Les portes es tancaven a la nit.

Els edificis més destacats eren la catedral, l'ajuntament i els palaus d'alguns nobles i burgesos. La ciutat es dividia en barris, cadascun amb la seva pròpia parròquia. La resta de l'espai estava ocupat per un eixam de carrers estrets i tortuosos, entre les que, de vegades, hi havia petits horts.

Hi havia un gran espai obert, la plaça del mercat, on els comerciants i camperols posaven les seves parades i en què tenien lloc els principals esdeveniments de la ciutat: les representacions dels artistes, les celebracions festives i els ajusticiaments.

L'ambient de les ciutats era mols insà. Pocs carrers estaven empedrats, per la qual cosa es caminava entre el fang. Les ciutats no tenien clavegueres i les deixalles de les cases es llançaven directament als carrers. Per elles corrien també els animals domèstics (gallines, porcs, etc.) Que tenien alguns habitants. Per tot això, les malalties eren freqüents. Com molts habitatges eren de fusta es produïen nombrosos incendis.

diumenge, 6 de juny de 2010

VALÈNCIA MEDIEVAL


Al segle XV, la ciutat viu una fase de "enlairament", de vertiginós desenvolupament, gràcies a un augment de la producció agrícola i industrial i una expansió del comerç. Prova d'això és que, durant el regnat d'Alfons el Magnànim, València era una de les capitals més pròsperes d'Europa per les seves activitats culturals i financeres.

Després d'això arriba una època turbulenta: el suport econòmic cedit pels banquers valencians a la Corona en el descobriment d'Amèrica, crea un problema de descapitalització i una tendència en les classes benestants a viure de rendes. La conseqüència immediata és un descens del comerç que es tradueix en una revolta dels gremis. És llavors quan arriben les històriques "Guerres de Germanies".

Però encara van arribar temps pitjors. La ruïna total arriba amb la definitiva expulsió de moriscos y jueus, a la qual es va afegir la reafirmació de la noblesa en el poder. Durant la Guerra de Successió espanyola, entre les cases d'Àustria i de Borbó, es produeix una nova confrontació valenciana entre camperols i nobles , vencent aquests últims a la batalla d'Almansa (1707). El resultar va ser una dura repressió i la consolidació d'una monarquia centralista que "aconseguir" una degradació de l'autonomia cultural i política.

L'anomenada "Ciutat Vella", centre històric de la ciutat, conserva encara escletxes de l'època medieval. Les muralles i les Torres de Quart i de Serranos, envolten el nucli del que va ser la ciutat en l'Edat Mitjana. Fins i tot l'estructura de carrers i placetes (Carrer dels Cavallers, Plaça de Manises...o la fabulosa Llotja de Seda) transmeten enyorances d'aquell temps.

L'esplendor del Renaixement també deixo la seva estela a la ciutat, i prova d'això és el monumental Reial Col·legi del Patriarca, que conserva un dels claustres més bells de l'època.

dissabte, 5 de juny de 2010

OPINIÓ SOBRE EL LECTOR!


Hi ha tantes lectures com lectors hi ha, tantes mirades com diferents ulls i tantes emocions com les que som capaços d'imaginar. És per això que un llibre que un interpreta d'una manera, el veí, l'amant o l'amic, amb el qual hem compartit capvespres, converses i trobades, ho fa d'una altra.

Aquesta és una d'aquelles novel.les que tenen moltes lectures. Hi ha la òbvia, és clar. Una història d'amor entre un adolescent i una dona una mica més gran, emprada com taquillera de tramvia d'una ciutat alemanya de l'última preguerra mundials, història plena d'erotisme i de comunicació, tant per la fusió carnal, com a través de la lectura que ell fa de diferents llibres que la llegeix.
La història sembla que en un moment s
'acaba, ella se'n va de la ciutat. El temps passa, però l'empremta gravada a la pell i en l'ànima d'ambdós és tan fonda que no la aconsegueixen esborrar.

Llavors apareix el judici. L'enfrontament de nou entre el bé i el mal. Ell, en aquest lapse de temps, s'ha fet estudiant de lleis. De casualitat es troba amb ella, com imputada en un judici, acusada d'haver deixat abrasar en un incendi fins a la mort a dones del camp de concentració d'Auschwitz, a més de ser membre de les SS, guardiana i possible torturadora de moltes presoneres . L'amor, sentit en el seu dia, s'enfronta ara amb la roïnesa d'ella, amb la indiferència que ell sent davant la seva sort, i amb la pena de no haver sabut oferir-li una vida on tot allò no hagués possiblement succeït.


Però ai! la vida segueix el seu curs.
Es pot sentir compassió, empatia (amor d'ell cap a ella) amb una assassina, que ha comès atrocitats? Es pot sentir dolor, davant el sofriment d'ella, d'ell, de la carcerària que li escriu a ell una carta per que si us plau l'ajudi al cap de trenta anys de presó perquè l'ajudi repeteixo, quan surti a llibertat, a portar una vida millor?

Són massa complexos els sentiments, massa trist el desenllaç, moltes qüestions sense resoldre.
Qui era ella? Per què no vol que ningú sàpiga de la seva analfabetisme? Per què al cap dels molts anys passats segueix existint un vincle enorme entre tots dos éssers? Som tots culpables davant la indiferència del que veiem? És millor callar o cridar? Es deu un implicar en assumptes necessaris per a la supervivència general? O és inútil? Per què la vida és tan complicada, tan trist de vegades, tan injusta, tan cruel i tan punyent?
I una última pregunta, Val tot això la pena?