dimarts, 26 de gener de 2010

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Hola estimat diari,
Avui estic molt contenta perquè per fí he acabat el llibre de Tirant lo Blanc!
La veritat que se m'ha fet una mica llarg, però ja esta tot fet.
Vaig a contar els tres últims capítols del llibre.

CAPÍTOLS XII-XIII-XIV

En aquest capítols es narren el final del llibre i... el final del contacte entre Tirant i Camesina, ja que aquesta no sabrà més d'ell.
Si sóc sincera, aquest capítols són els que més m'han agradat. Són els més interessants, no tracten quasi de guerra i van al gra.
Plaerdemavida va dir davant de l'Emperador que Carmesina es podria casar amb Tirant. Quan llegia això no m'imaginava que acabaria el llibre així, sinò que alfinal es casarien. La veritat que posiblement haguera passat això si la Viuda Reposada no haguera estat en mig remenant-lo tot.
El personatge anomenat, Viuda Reposada, fa el possible per a separar-los i pense que és la pitjor persona que Tirant s'hagi pogut trobar. Encara que ella estava perdidament enamorada d'ell i és clar que en l'amor val tot com en la guerra, pense que fins a un cert punt. Si la Viuda Reposada pensava que Tirant podia acabar estimant-la coneixent el gran amor entre el i Carmesina, estava una mica boja! Una cosa és que tingues posibilitats amb l'home que estimes i ho fas tot per aconseguir-lo, però altra cosa es que aquell home per res del món t'estimaria de veritat i fas coses solament per fastiguejar i que el no sigui feliç si no és amb tu (això és el que fa la Viuda).
D'altra banda també vull destacar a Plaerdemavida, però pel contrari que a la Viuda, per ajudar a la parella!
Plaerdemavida, no se si per conveniència o solament per a ajudar, feia l'impossible perquè Carmesina arribés als braços de Tirant. Amagava a Tirant en la cambra on Carmesina es dutxava, agafava la mà de Tirant i recorria el cos de Carmesina mentre aquesta dormia...
La consequència d'això últim, va ser que Tirant perquè ni l'Emperadriu ni l'Emperador el veiessin es va tirar per un terrat, però com li faltaven 12 cm de corda, en caure a terra es va trencar una cama. Són gracioses les escusas que posen: Carmesina que cridava per una rata i Tirant que s'havia trencat una cama perquè un cavall s'havia caigut damunt d'ell.
D'altra banda, la Viuda Reposa ens mostra la seua intel·ligència i astucia quan va planetjar el seu pla. Primer li va dir a Carmesina que Tirant volia ponar-li una cosa de profit, que era la seua confident, que volia segrestar Carmesina a les seves terres... Després li va dir a Tirant que Carmesina es jeia amb Lauseta, esclau negre, i que estava embarassada! Encara que aquest no s'ho va creure en un primer moment, quan la Viuda va fer el seu pla (manar fer una careta com la cara de Lauseta i fer com un "joc" on "aquest" tocava a Carmesina mentre Tirant ho veia des d'una casa propera) si que s'ho va creure.
Però la idea de la Viuda no li va sortir com esperava. Si que és veritat que els dos enamorats desconfiaven l'un de l'altre, però tot va acabar molt malament! Tirant es va anar a lluitar sense acomiadar-se de Carmesina i en la nau es va assabentar, gràsies a Plaermavida que va fer que portessin la disfressa perquè s'ho cregués, que tot era mentida!
Ja era tard tot això!

Per culpa del mal temps i del mar, molts vaixells es van enfonsar i el de Tirant a poc a poc s'anava omplint més i més.
Carmesina ja no va saber res d'ell...



Açi s'acaba la història, però la veritat que és el final d'aquest llibre que he llegit, perque en altres continua.
Adeu estimat diari, fins a una altra!

diumenge, 24 de gener de 2010

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Estimat diari!
Ja em falta poc per acabar el llibre :)
Avui he llegit dos capítols més.

CAPÍTOLS X-XI

En aquests capítols trobem l'última lluita entre els turcs i grecs, on acaben presoners el Gran Caramany i el rei d'Índia, una treva proposta pers turcs i un poquet més d'amor.
Primer, vull explicar la batalla que va ser per mar, on els turcs que tenien 23 naus, 4 baleners i 4 sageties van fugir perquè creien que els grecs tenien 74 naus.
En veritat els cristians només tenien 12 naus i 3 galeres però tots els vaixells del mar (naus, galeres, barques dels pescadors, barques que no tenien ni veles...) es van posar una llanterna a popa i com era de nit, els enemics pensaven que cada llum era una nau.
Aquesta estratega va ser molt bona perquè la veritat si els turcs no les hagueren cregut, segur que hagueren perdut la batalla perquè eren molt menys homes. També crec que va ser molt bona idea que descarregaren les naus per anar més depresa, consell que el va donar Galançó.
Per altra part, les propostes pels turcs van ser molt important.
Primer deien que donaven una treva de 3 m
eses per mar i terra perquè Tirant es puga recuperar (estava ferit en el braç i cuixa), que donaven moltísim ducats pel rescat del Gran Caramany i el rei d'Índia i que Carmesina es casara amb el Soldà i així s'acabaria tot i serien aliats.
L'última proposta segurísim que a Tirant no li va fer res de gràcia, pero menys mal que solament, de moment, havíen signat la primera proposta.
D'altra banda, seguix els jocs entre els enamorats. Aquest va entrar en la seua cambra sense permis sabent que si el trobaven li podien acusar de deslleialtat. Primer van tindre el perill de l'Emperadriu i més tard el de l'Emperador, però no li van descobrir ningú.

Hi ha una cosa que em fa molta gràcia! Com potser que mani Tirant bordar la calça i la sabata amb les quals va tocar el lloc prohibit de Carmesina? Tanta importància té per a ell?
La veritat que m'agrada la frase que posa en ella: "No hi ha virtut que ella no tinga".
Tirant si que és un home enamorat!

T'escriuré!
Fins demà estimat diari.

dissabte, 23 de gener de 2010

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Hola estimat diari!
Altra vegada t'escric, ja que he llegit un capítol més!

CAPÍTOL IX


En aquest capítol es deixa darrere un poc el tema de guerra per a centrar-se més en el d'amor.
El capítol comença amb l'explicació del somni de Paerdemavida de la nit passada. Aquesta conta els fets com de veritat havíen passat encara que ella, no se si per a advertir de que les havia vist i altre dia tinguessin més cura o solament perquè de veritat volia contar el seu somni. En ell explicava els moments sexuals de Estefania amb Conestable i com Tirant va respectar la decisió de Carmesina de no fer res.
Jo realment no les haguera contat res i meny amb tots els detalls.
La reacció de Tirant acatant la decisió de la filla de l'Emperador pense que va ser molt honrada, perquè encara que no van fer res, ella li va dir que li guardaria la seua virginitat.
D'altra banda, ja que Joanot Martorell sempre te un lloc per al tema bélic, en aquest petit capítol també hi ha una batalla.
Van lluitar contra sét naus genoveses amb poc esforç i sense morts.
A un presoner, després de parlar amb ell, li va donar alguns regals i el va alliberar. Tot allò perquè tal com diu ell: "Doneu als roïns perquè parlen bé, doneu als bons perquè no parlen mal".

T'escriure prompte!

divendres, 22 de gener de 2010

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Estimat diari.
No he pogut seguir llegint el llibre fins avui, perquè me anat d’excursió a la neu amb l’institut. Avui e llegit 2 capítols més.


Capítols VII i VIII


Aquests capítols narren altra lluita aspra i forta entre els grecs i els turcs, que com m’esperava van eixir victoriosos els grecs.

Com sempre Tirant va demostrar la seua valentia i fortalesa com en altres lluites frente els turcs i fins i tot en aquesta que hi estava ferit. L’estratègia que va utilitzar i que fou molt encertada, és que feien com si fugien i així els turcs per intentar arribar a ells llançaven els escuts, les cobertes dels cavalls, llances, ballestes… i al poc temps es donaven la volta i les feien cara.

Encara que van eixir guanyadors, Tirant volia acabar amb el Soldà i no el va poder fer perquè Diafebus li va desobeir. Jo si haguera sigut Diafebus i veig com al meu Capità el maten, encara que sense la seua ordre eixiria, però Diafebus no el va fer per allò, sinò perquè pensava que Tirant no el volia per a la lluita i ell també volia l’honor de la victòria.

Tirant com un bo cavaller i persona va perdonar al seu cosí.

D’altra banda, quan es va recuperar de la ferida, va anar al castell de Malveí on estaven l’Empreador, Carmesina, Estefanía i varies donzelles.

Aquest estava trist perquè al dia seguüent s’anava Carmesina altra vegada, però aquesta va dir que era capaç de fer-se la malalta par anar-se’n més tard.

Tirant com un home digne i sense res d’ambició va donar-li el títol de comte de Sant Àngel al seu cosí, aleshores ara Diafebus és un virtuós cavaller comte de Sant Àngel i Gran Conestable de l’Imperi Grec.
L'amor entre ells seguix viu i pense que per a Tirant és molt important estar prop de Carmesina per a seguir tenint forçes per a guanyar.

Segur que fins demà estimat diari!

diumenge, 17 de gener de 2010

Excursió a la neu!

BOÍ TAÜL

Vaig anar a esquiar amb l'institut a Boí Taül, Lleida, la semana passada.
Ens ho vam passar super bé!


Les pistes eren increïbles i tots ens ho vam passar molt bé! Vam aprendre molt (amb caigudes incloses) però va ser una experiència única que segur que tornaré a repetir.


Encara que vam anar a fer "esport" per a nosaltres va ser una semana de descans, perquè ara vénen els exàmens.
En la meua habitació erem cinc persones (Lorena,Laia,Melani,Ripollés i jo).
L'habitació encara que no era "molt bonica" ens ho passaven molt bé allí.
Feia un fred que et mories i el paissatge era molt bonic, estava tot nevat!


Us recomanarieu que foreu!
Segur que us agradarà.

divendres, 15 de gener de 2010

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Estimat diari.
Només he tingut una estoneta m’he posat a seguir llegint el llibre.
He llegit dos capítols més.

Capítols V- VI

En aquest capítols seguix el tema de guerra.
Els turcs estaven desesperats perquè ja havien estat vençuts dues vegades.
Van deliberar en el seu consell com podien acabar amb Tirant i van decidir que el Rei d’Egipte, que era el més intel•ligent, combatés amb el Capità dels cristians.
Quan va anar el Rei d’Egipte al campament dels seus enemics, es va adonar compte que els cristians, en manos de Tirant, tenien molt de ordre, al contrari que ells i per això l’última vegada van ser derrotats.
Jo pense que l’organització i l’ordre és fonamental per a qualsevol situació!
D’altra banda, va anar un servidor del Soldà al campament de Tirant perquè volia fer-se cristià, ja que es va adonar que la llei cristiana era millor que la secta de Mahoma. Aquest va jurar-li a Tirant que serà el seu servidor i que com era part del consell dels turcs, l’informaria de tot el que passés o decidessin.
Aquest servidor em pareix un bo home encara que quan acabe el llibre ho sabre millor, ja que potser siga una trampa, però no ho crec.
El servidor va ser batejar amb padrins (Tirant i el fill de Malvet) i padrina (senyora Malvet), amb el nom de Ciprés de Paternó.
Ciprés li va avisar a Tirant que si el Rei d’Egipte li proponia un combat, diguera que no perquè acabaria mort, però el Capità no es va deixar convèncer per ningú i va tomar les seues decisions.
Crec que si Tirant sabia que hi ha perill en aquest combat i accepta, serà que esta planejant alguna cosa, perquè amb la seua astúcia i intel•ligència segur que no es deixa vèncer per cap.

Fins demà diari!

dijous, 14 de gener de 2010

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Estimat diari.
Avui e llegit dos capítols més de Tirant lo Blanc.


Capítols III- IV


En aquest capítols és on comença la sang, morts…LLUITA!

Tot s’inicia quan arriba un embaixador dient que han arribat els turcs i que el pròxim lloc que van a conquerir es la ciutat de Consantinoble, on mataran a l’Empreador, on la princesa Carmesina serà la seva cambrera major i on l’emperadriu la cuinera de tota la host.

Ja era hora de posar-se mans a l’obra i organitzar tot. Primerament van dir que Carmesina amb la seua germana, s’anessin a Hongría, però ella va dir que no perquè estimava més morir prop del seu pare i en la seua pàtria que viure plena de riqueses en terra estranya amb una dolorosa vida.

Jo veritablement, haguera fet el mateix!

Tirant amb tot el seu enginy i amb quaranta-vuit esquadres (cent viuitanta-tres mil combatents) va eixir al sisè dia de saber la notícia.

El primer dia ja van recòrrer cinc llegües.

Tots els dies dinaven els ducs i marquesos amb Tirant, cosa que m’agrada moltísim perquè és com si s'ajudaren uns als altres i si hi ha problemes es deixen de banda, tot per a aconseguir la victòria.

Quan van arribar a Pelidas (pobre molt prop dels enemics) van ser descoberts pels quatre espies dels turcs, qui van ser alfinal capturats.

La lluita va començar amb una idea molt encertada de portar primer a les llegües i així els caballs del enemics es possesin bojos. Aquests que van eixir desarmats en sentir l’enrenou van ser sorprenguts per Tirant i els seus. Realment no se com van ser tan descuidats i confiats d’anar desarmats.

Els enemics sabien que la lluita estava perduda i van a començar fugir. Solament es van salvar qui van arribar a un pou prop d’una muntanya on després el van destruir, i entre ells lamentablement Soldà i el Gran Turc.

Quan va acabar tot, Tirant va encontrar el duc de Macedònia qui es va comportar amb ell molt mal.

Per últim, l’heroi va proclamar un edicte: qui robe en una Església, qui intente violar qualsevol dona i qui intentàs agafar qualsevol cosa sense pagar-la, serà condemnat a pena de mort.


Tinc ganes de llegir més! Prompte t'escriuré.
Fins a una altra diari!

dimecres, 13 de gener de 2010

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Estimat diari.


Avui he començat a llegir el llibre de Tirant lo Blanc, i poc a poc us aniré escrivint sobre ell.


(El món que reflectix Martorell al Tirant inclou, ben certament, la major part de la vida, usos i costums de la noblesa valenciana del segle XV o, si més no, els seus comportaments ideals, utòpics. Lluny dels anomenats tradicionalment llibres de cavalleries, dels quals en la nostra llengua el Blandín de Cornualla és un exemple, Tirant així com també Curial e Güelfa, ens ofereix un cert realisme amb el qual es permet diferenciar aquest grup de textos, les novel·les cavalleresques, dels esmentats llibres de cavalleries).



Capítols I-II


En aquest dos primers capítols es pot observar com el tema que es tracta es l’amor.

Pense que la lleialtat i honradesa de Tirant cap el rei de Sícila es admirable i només per l’afecte que li guarda, aquest accepta anar a lluitar amb l’Emperador de Constantinoble. A Tirant el presenten com el millor de tots els cavallers i estimat per molta gent, i això es el que fa que m’agrade aquest personatge.

La preparació de les naus, armes, la búsqueda de soldats… m’ha resultat molt excitat, perquè anar-se’n a lluitar i preparar tot no és cap broma.

La salutació amb banderes i les reverències que feien, m’han resultat gracioses, donaven besos als peus i a la boca!, encara que sé que aquells petons al segle XV eren solament una reverència.

També vull destacar l’afecte i alegria amb el qual van rebre a Tirant en Constantinoble i com l’Emperador li va assignar la capitania imperial i general de la gent d’armes i de la justícia.

D’altra banda, i el més important, és l’amor entre Tirant i Carmesina.

Aquest amor va ser com un enamorament sobtat. Mentre l'Emperador parlava a Tirant, la seua mirada anava als pits de la princesa, que com ell deia: "eren com dos cristal·lines pomes del paradís".

El segon capítol parla en major part d'això i crec que encara que Carmesina no hagi manifestat el seu amor igual com Tirant, que el primer dia es va posar a plorar a llàgrima viva, per a ella també va ser un enamorament sobtat.

El més bonic sense dubte, és la declaració. El moment que llegia aquesta part del llibre va ser molt emocionant, ja que l'espill en un primer moment no sabia perquè ho voldria.


Us aniré escrivint i comentant aquest llibre.

Fins a una altra diari!