dimecres, 13 de gener del 2010

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Estimat diari.


Avui he començat a llegir el llibre de Tirant lo Blanc, i poc a poc us aniré escrivint sobre ell.


(El món que reflectix Martorell al Tirant inclou, ben certament, la major part de la vida, usos i costums de la noblesa valenciana del segle XV o, si més no, els seus comportaments ideals, utòpics. Lluny dels anomenats tradicionalment llibres de cavalleries, dels quals en la nostra llengua el Blandín de Cornualla és un exemple, Tirant així com també Curial e Güelfa, ens ofereix un cert realisme amb el qual es permet diferenciar aquest grup de textos, les novel·les cavalleresques, dels esmentats llibres de cavalleries).



Capítols I-II


En aquest dos primers capítols es pot observar com el tema que es tracta es l’amor.

Pense que la lleialtat i honradesa de Tirant cap el rei de Sícila es admirable i només per l’afecte que li guarda, aquest accepta anar a lluitar amb l’Emperador de Constantinoble. A Tirant el presenten com el millor de tots els cavallers i estimat per molta gent, i això es el que fa que m’agrade aquest personatge.

La preparació de les naus, armes, la búsqueda de soldats… m’ha resultat molt excitat, perquè anar-se’n a lluitar i preparar tot no és cap broma.

La salutació amb banderes i les reverències que feien, m’han resultat gracioses, donaven besos als peus i a la boca!, encara que sé que aquells petons al segle XV eren solament una reverència.

També vull destacar l’afecte i alegria amb el qual van rebre a Tirant en Constantinoble i com l’Emperador li va assignar la capitania imperial i general de la gent d’armes i de la justícia.

D’altra banda, i el més important, és l’amor entre Tirant i Carmesina.

Aquest amor va ser com un enamorament sobtat. Mentre l'Emperador parlava a Tirant, la seua mirada anava als pits de la princesa, que com ell deia: "eren com dos cristal·lines pomes del paradís".

El segon capítol parla en major part d'això i crec que encara que Carmesina no hagi manifestat el seu amor igual com Tirant, que el primer dia es va posar a plorar a llàgrima viva, per a ella també va ser un enamorament sobtat.

El més bonic sense dubte, és la declaració. El moment que llegia aquesta part del llibre va ser molt emocionant, ja que l'espill en un primer moment no sabia perquè ho voldria.


Us aniré escrivint i comentant aquest llibre.

Fins a una altra diari!