Crònica 2n ESO

Havia passat uns dels estius millors de la meua vida i ja tocava poner-se a la rutina de l’institut una altra vegada.
Encara que quan estas en l’escola desitjes les vacances, ningú pot dir-me que quan arriba setembre tothom desitja tornar a vore els seus amics en l’institut.
Encara que l’últim any havia arribat nova a l’institut i ja sabia com anave tot, els nervis del primer dia no es poden remeiar.
Aquest curs va ser diferent, ja que quan vaig vore les llistes de la meua classe vaig vore que m’havia tocat amb tots els meus amics de l’escola!
Vaig despertar-me, com sempre, molt abans de l’hora. Em vaig ficar unes de les millors ropes i vaig quedar amb les meues amigues en la meua plaça. Des d’estiu no ens veiem i teniem molta il·lusió i ganes de començar aquest nou curs les quatre juntes de nou!
La nostra tutora va ser Encarna, professora de castellà, a qui ja coneixia de l’any passat. Hi havia un problema, i era que en la meua classe erem unes trenta persones! La tutora ens va explicar que aquest any hi havia que fer “desdobles”, es a dir, la classe completa en algunes assignatures es partiría en dos per ordre de llista. A mi em va tocar en el segon grup de la M-S, jo sòc Olivares. Vaig estar un poc trista perquè la meua millor amiga, Lorena, estava en l’altre desdoble pero tampoc em podia queixar perquè anava amb Laura Ripollès e Ivan.
Els professors d’aquell any em van agradar més, menys una professora de Valencià anomenada Sònia que em va suspendre una evaluació per faltes d’ortografia! Recorde a aquella professora amb molt d’odi, perquè ha sigut l’única que em va suspendre una assignatura!
També recorde a un professor anomenat Jaume, de música, amb molt d’afecte. Les seves classes se'm passaven volant i el que més m'agradava era fer classes de relaxació, eren super divertides! Recordo una anècdota que ara em fa gràcia recordar-la: Ivan i jo estàvem barallant-nos (de broma) amb les flautes de música, i en un cop quan el m'anava a pegar, jo amb la mà vaig tirar la flauta a l'aire. Justament la flauta va caure sobre el professor i tothom es va quedar callat, no sabiem que fer. Ens va castigar enviant-nos 50 còpies i jo tonta les vaig fer totes i Ivan no. Quan arribem al dia següent, Jaume em va dir que no hagués fet falta fer-les!

Tot anava meravellòs aquell any, el meu rendiment d’estudi era esplèndit i en bàsquet també, ja que em van cridar per a les proves de la selecció valenciana. La veritat que no em podia queixar en aquell moments de res!
Els mesos passaven i un cap de setmana abans de nadal tenia un torneig en Madrid de bàsquet amb el meu equip. Aquell torneig ho recordo amb moltísim de fred i també perquè vam anar a vore un partit dels Estudiants. Als dos dias de l’arribada al vore les notícies de sobte em vaig enterar de que va nàixer la segona filla dels prìnceps d’Asturies, Sofia.
Ja arribava nadal i les vacances les agafava amb molta il•lusió. Encara que ja era major m’agradava moltísim la nit de nadal per la il•lusió de les meves cosines menudes pels regals. Aquella “nochevieja” la recordo amb molta felicitat ja que el pare noel em va regalar el meu primer telèfon mòbil! Aquell telèfon era roig i comparat amb els d’avui en dia es molt molt vell.

Les setmanes d’institut seguien passant i la rutina també. Els caps de setmana per a molts eren un descans, però per a mi no perquè sempre anava de partits per allí i per allà i quan podiem ens anàvem al poble a vore a la família.
Vull destacar un fet important que va ser la desaparició de Madelein Mcann on tothom es va movilitzar per intentar encontrar-la.

Al poc temps va arribar les festes de la Magdalena, festes on s'hi commemora els orígens de la ciutat recordant el trasllat de la ciutat des del turó de la Magdalena fins al pla fèrtil litoral en 1251.
Aquell any vam canviar el nom i les samarretes de la nostra colla, ara ens anomenavem “Els colgats”. La veritat que aquell any si que vam disfrutar a muntó ja que erem molts en el grup.

Després de la magdalena no quedaven molts dies per a les festes de Setmana Santa però en eixes dues setmanes teníem molts exàmens.
Pasqua va coincidir amb un torneig que tenia a Eivissa amb el meu equip de bàsquet. Aquell any i aquell torneig va ser el millor de la meva vida i es pot definir

amb una sola paraula, INOBLIDABLE. No podria explicar el per què, ja que seria molt difícil explicar tot el que recordo d'ell. Vam quedar les primeres i en aquell torneig anaven equips de tot Espanya, era un orgull per a mi guanyar. Una anècdota que recordo i que sempre que parlem d'aquell meravellós torneig es riu tothom és: en el partit de la final, el meu equip en el marcador era el de la part de l'esquerra i l'altre el dret, durant tot el partit vam seguir així fins que en el t ercer quart el van canviar . Tothom es va adonar però jo no! Als deu minuts del final del partit, estàvem guanyant de 3 punts, però jo com llegia el marcador al reves pensava que anàvem perdent. La meva entrenadora va demanar temps mort per dir-nos unes jugades i jo estava trista. Ella ens deia tota l'estona que el joc el “ferem llarg" (que passés el t emps) i jo no comprenia perquè deia això si estàvem perdent! Quan l'àrbitre va xiular el final del partit jo em vaig dirigir cap a la banqueta trista amb ganes de plorar i de moment totes les meves companyes em van començar a abraçar, no entenia res!

L’institut la veritat sempre m’ha anat molt bé i no he tingut mai problemes i aquest curs anava igual.
Al final de maig coincidia la fase final de la meua lliga (aquell any vam arribar molt lluny) amb l'excursió de l'institut a Castilla. Algunes amigues del meu equip van renunciar a una de les dues coses, però jo i dues amigues més vam anar a l'excursió i dues dies abans d'acabar el viatge, van venir els pares a per nosaltres. L’excursió va ser impressionant i més perquè la va organitzar Toni Beltrán i ens deixava molta llibertat. Em recordo de les nits…eren molt gracioses, perquè tothom s'escapava de les habitacions, fins i tot per les finestres!
La veritat que no va ser una bona idea anar a les dues coses ja que en els partits no rendia com sempre perquè estava molt cansada de pernoctar en l'excursió.

Quan ara algú em pregunta, qual ha sigut la teua millor classe d'ESO? Jo sempre dic el mateix, el “desdoble” de 2n d'ESO.

Quan faltaba alguna professora o entre hores la nostra classe era un show! Sempre estàvem fent travesures i las recorde amb molt d’afecte.

Segur que a l’altre curs ens esperava més!