DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Estimat diari.
No he pogut seguir llegint el llibre fins avui, perquè me anat d’excursió a la neu amb l’institut. Avui e llegit 2 capítols més.

Capítols VII i VIII

Aquests capítols narren altra lluita aspra i forta entre els grecs i els turcs, que com m’esperava van eixir victoriosos els grecs.
Com sempre Tirant va demostrar la seua valentia i fortalesa com en altres lluites frente els turcs i fins i tot en aquesta que hi estava ferit. L’estratègia que va utilitzar i que fou molt encertada, és que feien com si fugien i així els turcs per intentar arribar a ells llançaven els escuts, les cobertes dels cavalls, llances, ballestes… i al poc temps es donaven la volta i les feien cara.
Encara que van eixir guanyadors, Tirant volia acabar amb el Soldà i no el va poder fer perquè Diafebus li va desobeir. Jo si haguera sigut Diafebus i veig com al meu Capità el maten, encara que sense la seua ordre eixiria, però Diafebus no el va fer per allò, sinò perquè pensava que Tirant no el volia per a la lluita i ell també volia l’honor de la victòria.
Tirant com un bo cavaller i persona va perdonar al seu cosí.
D’altra banda, quan es va recuperar de la ferida, va anar al castell de Malveí on estaven l’Empreador, Carmesina, Estefanía i varies donzelles.
Aquest estava trist perquè al dia seguüent s’anava Carmesina altra vegada, però aquesta va dir que era capaç de fer-se la malalta par anar-se’n més tard.
Tirant com un home digne i sense res d’ambició va donar-li el títol de comte de Sant Àngel al seu cosí, aleshores ara Diafebus és un virtuós cavaller comte de Sant Àngel i Gran Conestable de l’Imperi Grec.
L'amor entre ells seguix viu i pense que per a Tirant és molt important estar prop de Carmesina per a seguir tenint forçes per a guanyar.

Segur que fins demà estimat diari!

Excursió a la neu!

BOÍ TAÜL

Vaig anar a esquiar amb l'institut a Boí Taül, Lleida, la semana passada.
Ens ho vam passar super bé!

Les pistes eren increïbles i tots ens ho vam passar molt bé! Vam aprendre molt (amb caigudes incloses) però va ser una experiència única que segur que tornaré a repetir.


Encara que vam anar a fer "esport" per a nosaltres va ser una semana de descans, perquè ara vénen els exàmens.
En la meua habitació erem cinc persones (Lorena,Laia,Melani,Ripollés i jo).
L'habitació encara que no era "molt bonica" ens ho passaven molt bé allí.
Feia un fred que et mories i el paissatge era molt bonic, estava tot nevat!


Us recomanarieu que foreu!
Segur que us agradarà.

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Estimat diari.
Només he tingut una estoneta m’he posat a seguir llegint el llibre.
He llegit dos capítols més.

Capítols V- VI

En aquest capítols seguix el tema de guerra.
Els turcs estaven desesperats perquè ja havien estat vençuts dues vegades.
Van deliberar en el seu consell com podien acabar amb Tirant i van decidir que el Rei d’Egipte, que era el més intel•ligent, combatés amb el Capità dels cristians.
Quan va anar el Rei d’Egipte al campament dels seus enemics, es va adonar compte que els cristians, en manos de Tirant, tenien molt de ordre, al contrari que ells i per això l’última vegada van ser derrotats.
Jo pense que l’organització i l’ordre és fonamental per a qualsevol situació!
D’altra banda, va anar un servidor del Soldà al campament de Tirant perquè volia fer-se cristià, ja que es va adonar que la llei cristiana era millor que la secta de Mahoma. Aquest va jurar-li a Tirant que serà el seu servidor i que com era part del consell dels turcs, l’informaria de tot el que passés o decidessin.
Aquest servidor em pareix un bo home encara que quan acabe el llibre ho sabre millor, ja que potser siga una trampa, però no ho crec.
El servidor va ser batejar amb padrins (Tirant i el fill de Malvet) i padrina (senyora Malvet), amb el nom de Ciprés de Paternó.
Ciprés li va avisar a Tirant que si el Rei d’Egipte li proponia un combat, diguera que no perquè acabaria mort, però el Capità no es va deixar convèncer per ningú i va tomar les seues decisions.
Crec que si Tirant sabia que hi ha perill en aquest combat i accepta, serà que esta planejant alguna cosa, perquè amb la seua astúcia i intel•ligència segur que no es deixa vèncer per cap.

Fins demà diari!

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Estimat diari.
Avui e llegit dos capítols més de Tirant lo Blanc.

Capítols III- IV

En aquest capítols és on comença la sang, morts…LLUITA!
Tot s’inicia quan arriba un embaixador dient que han arribat els turcs i que el pròxim lloc que van a conquerir es la ciutat de Consantinoble, on mataran a l’Empreador, on la princesa Carmesina serà la seva cambrera major i on l’emperadriu la cuinera de tota la host.
Ja era hora de posar-se mans a l’obra i organitzar tot. Primerament van dir que Carmesina amb la seua germana, s’anessin a Hongría, però ella va dir que no perquè estimava més morir prop del seu pare i en la seua pàtria que viure plena de riqueses en terra estranya amb una dolorosa vida.
Jo veritablement, haguera fet el mateix!
Tirant amb tot el seu enginy i amb quaranta-vuit esquadres (cent viuitanta-tres mil combatents) va eixir al sisè dia de saber la notícia.
El primer dia ja van recòrrer cinc llegües.
Tots els dies dinaven els ducs i marquesos amb Tirant, cosa que m’agrada moltísim perquè és com si s'ajudaren uns als altres i si hi ha problemes es deixen de banda, tot per a aconseguir la victòria.
Quan van arribar a Pelidas (pobre molt prop dels enemics) van ser descoberts pels quatre espies dels turcs, qui van ser alfinal capturats.
La lluita va començar amb una idea molt encertada de portar primer a les llegües i així els caballs del enemics es possesin bojos. Aquests que van eixir desarmats en sentir l’enrenou van ser sorprenguts per Tirant i els seus. Realment no se com van ser tan descuidats i confiats d’anar desarmats.
Els enemics sabien que la lluita estava perduda i van a començar fugir. Solament es van salvar qui van arribar a un pou prop d’una muntanya on després el van destruir, i entre ells lamentablement Soldà i el Gran Turc.
Quan va acabar tot, Tirant va encontrar el duc de Macedònia qui es va comportar amb ell molt mal.
Per últim, l’heroi va proclamar un edicte: qui robe en una Església, qui intente violar qualsevol dona i qui intentàs agafar qualsevol cosa sense pagar-la, serà condemnat a pena de mort.

Tinc ganes de llegir més! Prompte t'escriuré.
Fins a una altra diari!

DIARI DE TIRANT LO BLANC!

Estimat diari.

Avui he començat a llegir el llibre de Tirant lo Blanc, i poc a poc us aniré escrivint sobre ell.

(El món que reflectix Martorell al Tirant inclou, ben certament, la major part de la vida, usos i costums de la noblesa valenciana del segle XV o, si més no, els seus comportaments ideals, utòpics. Lluny dels anomenats tradicionalment llibres de cavalleries, dels quals en la nostra llengua el Blandín de Cornualla és un exemple, Tirant així com també Curial e Güelfa, ens ofereix un cert realisme amb el qual es permet diferenciar aquest grup de textos, les novel·les cavalleresques, dels esmentats llibres de cavalleries).

Capítols I-II

En aquest dos primers capítols es pot observar com el tema que es tracta es l’amor.

Pense que la lleialtat i honradesa de Tirant cap el rei de Sícila es admirable i només per l’afecte que li guarda, aquest accepta anar a lluitar amb l’Emperador de Constantinoble. A Tirant el presenten com el millor de tots els cavallers i estimat per molta gent, i això es el que fa que m’agrade aquest personatge.

La preparació de les naus, armes, la búsqueda de soldats… m’ha resultat molt excitat, perquè anar-se’n a lluitar i preparar tot no és cap broma.

La salutació amb banderes i les reverències que feien, m’han resultat gracioses, donaven besos als peus i a la boca!, encara que sé que aquells petons al segle XV eren solament una reverència.

També vull destacar l’afecte i alegria amb el qual van rebre a Tirant en Constantinoble i com l’Emperador li va assignar la capitania imperial i general de la gent d’armes i de la justícia.

D’altra banda, i el més important, és l’amor entre Tirant i Carmesina.

Aquest amor va ser com un enamorament sobtat. Mentre l'Emperador parlava a Tirant, la seua mirada anava als pits de la princesa, que com ell deia: "eren com dos cristal·lines pomes del paradís".

El segon capítol parla en major part d'això i crec que encara que Carmesina no hagi manifestat el seu amor igual com Tirant, que el primer dia es va posar a plorar a llàgrima viva, per a ella també va ser un enamorament sobtat.

El més bonic sense dubte, és la declaració. El moment que llegia aquesta part del llibre va ser molt emocionant, ja que l'espill en un primer moment no sabia perquè ho voldria.

Us aniré escrivint i comentant aquest llibre.

Fins a una altra diari!

Exemple d'un text impersonalitzat i modalitzat

TEXT AMB RECURSOS D'IMPERSONALITZACIÓ

Aquest es una informació d'economia, que tothom a de saber:
Les empreses prenen decisions sobre la producció i distribucció de béns i reveis, normalment a canvi d'un benefici. Podem dir que els seus objectius principals son maximitzar el benefici, estabiltzar-se, crèixer i respectar el medi ambient.
Cal destacar que pot haver empreses de tot tipus.

TEXT MODALITZAT

Jo pense que aquesta informació la tenen que saber tots els alumnes d'economia:
Les empreses prenen decisions sobre la producció i distribucció de béns i reveis, normalment a canvi d'un benefici. Se que es seus objectius principals son maximitzar el benefici, estabiltzar-se, crèixer i respectar el medi ambient. Les empreses d'ara son modernes!
Jo crec que tots sabem que pot haver empreses de tot tipus.

POT SER!

Volia ficar aquesta entrada per a possar aquesta cançó que m'agrada moltísim i així demostar que el valencià o català es reconegut per molta gent i fins i tot els artistes coneguts com "el Canto del Loco".

Espere que us agrade!

POT SER, el Canto del Loco

No sé si queden amics, ni si existeix l’amor,
si tu pots estar amb mi per parlar de dolor,
si existeix algú que escolti quan qui parla sóc jo
i no sentir- me sol.

Pot ser que la vida et portés fins al Sol,
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.

Jo vaig fent els meus plans,
vaig sabent qui sóc,
vaig buscant el meu lloc,
vaig guanyant el control

Van jugant amb ta vida
van trencant-te l’amor
van deixant- te tot sol

Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol avui

Alló que es pot millorar,
alló que pugui trobar,
alló que em doni l’empenta,
que m’ajudi a imaginar és allà on vull arribar,
ja no vull recordar.

Dona temps a aquest moment,
que m’jaudi a superar,
que em doni els teus sentiments.
Pot ser que la vida et portés fins al Sol

pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.