Avui e llegit dos capítols més de Tirant lo Blanc.
Capítols III- IV
En aquest capítols és on comença la sang, morts…LLUITA!
Tot s’inicia quan arriba un embaixador dient que han arribat els turcs i que el pròxim lloc que van a conquerir es la ciutat de Consantinoble, on mataran a l’Empreador, on la princesa Carmesina serà la seva cambrera major i on l’emperadriu la cuinera de tota la host.
Ja era hora de posar-se mans a l’obra i organitzar tot. Primerament van dir que Carmesina amb la seua germana, s’anessin a Hongría, però ella va dir que no perquè estimava més morir prop del seu pare i en la seua pàtria que viure plena de riqueses en terra estranya amb una dolorosa vida.
Jo veritablement, haguera fet el mateix!
Tirant amb tot el seu enginy i amb quaranta-vuit esquadres (cent viuitanta-tres mil combatents) va eixir al sisè dia de saber la notícia.
El primer dia ja van recòrrer cinc llegües.
Tots els dies dinaven els ducs i marquesos amb Tirant, cosa que m’agrada moltísim perquè és com si s'ajudaren uns als altres i si hi ha problemes es deixen de banda, tot per a aconseguir la victòria.
Quan van arribar a Pelidas (pobre molt prop dels enemics) van ser descoberts pels quatre espies dels turcs, qui van ser alfinal capturats.
La lluita va començar amb una idea molt encertada de portar primer a les llegües i així els caballs del enemics es possesin bojos. Aquests que van eixir desarmats en sentir l’enrenou van ser sorprenguts per Tirant i els seus. Realment no se com van ser tan descuidats i confiats d’anar desarmats.
Els enemics sabien que la lluita estava perduda i van a començar fugir. Solament es van salvar qui van arribar a un pou prop d’una muntanya on després el van destruir, i entre ells lamentablement Soldà i el Gran Turc.
Quan va acabar tot, Tirant va encontrar el duc de Macedònia qui es va comportar amb ell molt mal.
Per últim, l’heroi va proclamar un edicte: qui robe en una Església, qui intente violar qualsevol dona i qui intentàs agafar qualsevol cosa sense pagar-la, serà condemnat a pena de mort.
Tinc ganes de llegir més! Prompte t'escriuré.
Fins a una altra diari!
4 comentaris:
Curiós, Carmesina té una germana?
Com que curiós? Ho posa en la pàgina 51 en el primer parràgraf.
Ah, per què no investigues en el llibre original? On està esta germana?
He estat buscant informació sobre la germana de Carmesina, però no he encontrar quasi res, simplement que s'anomenaba Isabel d'Hongria. Aleshores jo dedueixo que quan li van aconsellar a l'Emperador que se n'anaren Carmesina i la seva germana Hongria, la germana si es va anar.
Publica un comentari a l'entrada