diumenge, 6 de juny de 2010

VALÈNCIA MEDIEVAL


Al segle XV, la ciutat viu una fase de "enlairament", de vertiginós desenvolupament, gràcies a un augment de la producció agrícola i industrial i una expansió del comerç. Prova d'això és que, durant el regnat d'Alfons el Magnànim, València era una de les capitals més pròsperes d'Europa per les seves activitats culturals i financeres.

Després d'això arriba una època turbulenta: el suport econòmic cedit pels banquers valencians a la Corona en el descobriment d'Amèrica, crea un problema de descapitalització i una tendència en les classes benestants a viure de rendes. La conseqüència immediata és un descens del comerç que es tradueix en una revolta dels gremis. És llavors quan arriben les històriques "Guerres de Germanies".

Però encara van arribar temps pitjors. La ruïna total arriba amb la definitiva expulsió de moriscos y jueus, a la qual es va afegir la reafirmació de la noblesa en el poder. Durant la Guerra de Successió espanyola, entre les cases d'Àustria i de Borbó, es produeix una nova confrontació valenciana entre camperols i nobles , vencent aquests últims a la batalla d'Almansa (1707). El resultar va ser una dura repressió i la consolidació d'una monarquia centralista que "aconseguir" una degradació de l'autonomia cultural i política.

L'anomenada "Ciutat Vella", centre històric de la ciutat, conserva encara escletxes de l'època medieval. Les muralles i les Torres de Quart i de Serranos, envolten el nucli del que va ser la ciutat en l'Edat Mitjana. Fins i tot l'estructura de carrers i placetes (Carrer dels Cavallers, Plaça de Manises...o la fabulosa Llotja de Seda) transmeten enyorances d'aquell temps.

L'esplendor del Renaixement també deixo la seva estela a la ciutat, i prova d'això és el monumental Reial Col·legi del Patriarca, que conserva un dels claustres més bells de l'època.