divendres, 30 d’octubre del 2009

POESIA TROBADORESCA (els trobadors i les trobairitz)

La Història ens demostra com amb el pas del temps van canviant els estats, els pobles, les formes de vestir... i també ens mostra com canvia allò que per a la gent és més important, la seva escala de valors. Va haver una època, fa molt temps, en la qual el més important va ser l'Amor. Va ser una època de dames i cavallers, de llegendes i aventures, de música i cortesia, de grans reines i cofradies misterioses, de llum i de tenebres, en la qual els horitzons del cor es van eixamplar fins al inconcebible: va ser l'època dels trobadors.

La poesia trobadoresca (segle XII i finals del XIII) és la primera mostra de literatura culta, d’alta exigència artística, en llengua vulgar a l’Europa cristiana. La producció d’aquesta és el primer exemple de lírica culta d’autor laic en llengua romànica, concretament en occità. La seua aparició a les petites i grans corts aristocràtiques d’Occitània va suposar que el fenomen fóra batejat amb el nom de "Renaixement del segle XII". Va ser un moviment poètic que influirà decisivament en els països veïns i que serà indispensable per al comprensió de tota la poesia posterior.
Com el seu propi nom indica, es desenvolupa en la cort on tracta de representar el plànol amorós (el senyor feudal és l'amo dels seus vassalls on l'estimada ha de ser la senyora i l'ama de l'amant que és el vassall). Però a més, és indispensable per a l'amor cortès, que l'estimada sigui una dona casada, pel que l'amor cortès es converteix en un amor adúlter. Ara bé, si tenim en compte que en l'Edat Mitjana el matrimoni no es contempla com la lliure elecció de dues persones que s'estimen, sinó com un pacte social, l'amor cortès passa a ser l'amor veritable, el fruit autèntic de l'amor pròpiament dit.

El primer gran autor de poesia trobadoresca és el comte Guillermo de Poitiers (1071-1127), també conegut com Guillermo IX de Aquitania.
Una trobairitz que va destacar va ser la Comtessa Beatriz de Dia.
http://www.youtube.com/watch?v=Dt8dWGH7nf0

Els trobadors no tan sols redactaven el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componien la música amb la qual aquella havia d'ésser difosa per mitjà del cant. Els trobadors eren, doncs, músics i poetes alhora. Ells no és que segueixen seriosos o no, sinó que aquests guarden el secret i prometen no perdre la mesura davant de la gent,és a dir, controlar la seua passió. L’objectiu del trobador és galantejar a la seua midons per aconseguir favors, amor o protecció. La resposta de si els trobadors són menys misògins que els seus contemporanis, jo contestaria que si, perquè els trobadors rebutgen els relacions sexuals amb la seua midons, encara que tant que tindra relacions sexuals, però amb la seua midons tenia un amor cortès.

Les trobairitz, per la seva banda, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits. Si la parella accepta aquest amor neix entre ells una complicitat perfecta. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit. L'amor, doncs, és perillós. Aquestes, que eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals, que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.

L’estatus real de la dona a l’edat mitjana no es corresponia amb l’elevació de la dama de la poesia de l’amor cortès. Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. Segons la classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria. La situació històrica d’Occitània és fonamental per a explicar per què hi va haver trobairitz. Tres factors hi van ser determinants: les croades, les lleis d'herència i el comerç.

Jo crec que en la actualitat, ningú estima més ni menys quan s'estima de debò. Segons el meu punt de vista quan un ama a una persona, s'estima i això no ho canvia ningú!