PREFACI L'ESPILL, JAUME ROIG

Prefaci de l'Espill

grans e majors,

chiques, menors,

jóvens e velles,

lleges e belles,

malaltes, sanes,

les cristianes,

jhuyes, mores,

negres e llores,

roges e blanques,

dretes y manques,

les geperudes,

parleres, mudes,

ffranques, catives,

quantes són vives,

qualssevol sien,

tot quant somien

ésser ver crehen (v. 417-433).

TEMA

Es presenta a totes les dones, sense cap tipus de distinció, com a éssers ambiciosos,i per conseqüència, roïns.
Ja que al final del prefaci es diu que les dones perceben la realitat com en els seus somnis.

En aquest prefaci Jaume Roig declara els seus principis ètics (misògins).

JAUME ROIG

Jaume Roig (Començaments segle XV, València - 1478, Benimàmet) Metge de prestigi social i professional a la València del seu temps, Jaume Roig és l'autor d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura valencia medieval, que ell mateix titulà Espill.

TEMES

Misogínia: El primer aspecte més important i amb el qual podem distingir que l'escriptor és ell, és la seua misogínia contundent.

Comicitat: La gràcia de l'obra, que està escrita de manera que els seus despropòsits fan riure. Per exemple la misogínia de l' Espill és tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic contemporani.

La realitat quotidiana i l'element burgès: les obres és desenrotlla narrativament a través de dos plans: l'un, el de les aventures imaginades del protagonista, i l'altre, el realista, el pla on són descrits els diversos escenaris que emmarquen l'acció. Aquest segon pla és el que ens revela un autèntic temperament de novel·lista. Roig excel·leix en l'observació de la realitat de la seua època i, en descriure-la, sovint la sotmet a un procés de deformació grotesca.

Medicina: Hi parla de medicaments, de malalties, de metges, de pacients, d'experiències personals com a professional de la medicina... i del cos de les dones vist com el descrivien els tractats mèdics del seu temps. Les dones hi existeixen només en funció de la procreació, i per això el cos de les dones és analitzat a partir de la menstruació, el semen femení, el coit, l'embaràs, el part o la lactància.

ESTIL I LLENGUATGE

La limitadíssima longitud dels versos (quatre síl·labes) determina inexorablement l'estil del llibre i, de vegades, en fa la lectura difícil. Roig es veié obligat a utilitzar amplis incisos, a mutilar versos i, en definitiva, a practicar diversos equilibris que moltes vegades distorsionen la sintaxi de la frase.

El lèxic és un altra de les magnífiques aportacions de l'Espill. L'autor afirma explícitament al prefaci que no ha fet sinó manllevar el llenguatge dels habitants de l'horta de València.

L'estil de Jaume Roig es fonamenta en les diverses formes de la comicitat: episodis i personatges còmics d'una banda i ús de la sorpresa lingüística o de la tergiversació de les fonts utilitzades de l'altra.

Amb el seu estil còmic, Jaume Roig estableix polèmica literària i cultural amb el model de prosa que triomfava a la València del segle XV: amb la prosa d'art el representant més conspicu de la qual és el poeta i teòleg Joan Roís de Corella.

Demà arriba "l'esperada" SELECTIVITAT

Enmig de la vaga celebrada avui del sector públic arriba demà l'assignatura pendents per aquells que volen cursar estudis universitaris: els examens de la selectivitat. Demà comencen una carrera d'examens fins el divendres, on les llengües seran les assignatures de demà, dijous història o filosofia entre d'altres, i les especialitats divendres. Durant aquestes darreres setmanesbiblioteques i centres d'estudis han fet un horari especial pels estudiants. Entre nervis, tensions i temença pel que pugui sortir als examens, els futurs universitaris tenen demà la prova de foc, per la meva part només us haig de desitjar molta sort!

A l'any que ve ens toca a nosaltres companys...esperem que tot ens isca bé! Per això tenim que posar-nos les piles ara a final de curs e intentar a l'any que ve traure la millor nota!

LES MURALLES

Les ciutats medievals estaven envoltades d'altres muralles per a la seva protecció. En les seves portes es cobraven els impostos sobre les mercaderies que entraven a la ciutat. Les portes es tancaven a la nit.

Els edificis més destacats eren la catedral, l'ajuntament i els palaus d'alguns nobles i burgesos. La ciutat es dividia en barris, cadascun amb la seva pròpia parròquia. La resta de l'espai estava ocupat per un eixam de carrers estrets i tortuosos, entre les que, de vegades, hi havia petits horts.

Hi havia un gran espai obert, la plaça del mercat, on els comerciants i camperols posaven les seves parades i en què tenien lloc els principals esdeveniments de la ciutat: les representacions dels artistes, les celebracions festives i els ajusticiaments.

L'ambient de les ciutats era mols insà. Pocs carrers estaven empedrats, per la qual cosa es caminava entre el fang. Les ciutats no tenien clavegueres i les deixalles de les cases es llançaven directament als carrers. Per elles corrien també els animals domèstics (gallines, porcs, etc.) Que tenien alguns habitants. Per tot això, les malalties eren freqüents. Com molts habitatges eren de fusta es produïen nombrosos incendis.

VALÈNCIA MEDIEVAL

Al segle XV, la ciutat viu una fase de "enlairament", de vertiginós desenvolupament, gràcies a un augment de la producció agrícola i industrial i una expansió del comerç. Prova d'això és que, durant el regnat d'Alfons el Magnànim, València era una de les capitals més pròsperes d'Europa per les seves activitats culturals i financeres.

Després d'això arriba una època turbulenta: el suport econòmic cedit pels banquers valencians a la Corona en el descobriment d'Amèrica, crea un problema de descapitalització i una tendència en les classes benestants a viure de rendes. La conseqüència immediata és un descens del comerç que es tradueix en una revolta dels gremis. És llavors quan arriben les històriques "Guerres de Germanies".

Però encara van arribar temps pitjors. La ruïna total arriba amb la definitiva expulsió de moriscos y jueus, a la qual es va afegir la reafirmació de la noblesa en el poder. Durant la Guerra de Successió espanyola, entre les cases d'Àustria i de Borbó, es produeix una nova confrontació valenciana entre camperols i nobles , vencent aquests últims a la batalla d'Almansa (1707). El resultar va ser una dura repressió i la consolidació d'una monarquia centralista que "aconseguir" una degradació de l'autonomia cultural i política.

L'anomenada "Ciutat Vella", centre històric de la ciutat, conserva encara escletxes de l'època medieval. Les muralles i les Torres de Quart i de Serranos, envolten el nucli del que va ser la ciutat en l'Edat Mitjana. Fins i tot l'estructura de carrers i placetes (Carrer dels Cavallers, Plaça de Manises...o la fabulosa Llotja de Seda) transmeten enyorances d'aquell temps.

L'esplendor del Renaixement també deixo la seva estela a la ciutat, i prova d'això és el monumental Reial Col·legi del Patriarca, que conserva un dels claustres més bells de l'època.

OPINIÓ SOBRE EL LECTOR!

Hi ha tantes lectures com lectors hi ha, tantes mirades com diferents ulls i tantes emocions com les que som capaços d'imaginar. És per això que un llibre que un interpreta d'una manera, el veí, l'amant o l'amic, amb el qual hem compartit capvespres, converses i trobades, ho fa d'una altra.

Aquesta és una d'aquelles novel.les que tenen moltes lectures. Hi ha la òbvia, és clar. Una història d'amor entre un adolescent i una dona una mica més gran, emprada com taquillera de tramvia d'una ciutat alemanya de l'última preguerra mundials, història plena d'erotisme i de comunicació, tant per la fusió carnal, com a través de la lectura que ell fa de diferents llibres que la llegeix.
La història sembla que en un moment s'acaba, ella se'n va de la ciutat. El temps passa, però l'empremta gravada a la pell i en l'ànima d'ambdós és tan fonda que no la aconsegueixen esborrar.

Llavors apareix el judici. L'enfrontament de nou entre el bé i el mal. Ell, en aquest lapse de temps, s'ha fet estudiant de lleis. De casualitat es troba amb ella, com imputada en un judici, acusada d'haver deixat abrasar en un incendi fins a la mort a dones del camp de concentració d'Auschwitz, a més de ser membre de les SS, guardiana i possible torturadora de moltes presoneres . L'amor, sentit en el seu dia, s'enfronta ara amb la roïnesa d'ella, amb la indiferència que ell sent davant la seva sort, i amb la pena de no haver sabut oferir-li una vida on tot allò no hagués possiblement succeït.


Però ai! la vida segueix el seu curs.
Es pot sentir compassió, empatia (amor d'ell cap a ella) amb una assassina, que ha comès atrocitats? Es pot sentir dolor, davant el sofriment d'ella, d'ell, de la carcerària que li escriu a ell una carta per que si us plau l'ajudi al cap de trenta anys de presó perquè l'ajudi repeteixo, quan surti a llibertat, a portar una vida millor?

Són massa complexos els sentiments, massa trist el desenllaç, moltes qüestions sense resoldre. Qui era ella? Per què no vol que ningú sàpiga de la seva analfabetisme? Per què al cap dels molts anys passats segueix existint un vincle enorme entre tots dos éssers? Som tots culpables davant la indiferència del que veiem? És millor callar o cridar? Es deu un implicar en assumptes necessaris per a la supervivència general? O és inútil? Per què la vida és tan complicada, tan trist de vegades, tan injusta, tan cruel i tan punyent?
I una última pregunta, Val tot això la pena?

PACÚ, el peix que te dentadura humana!

NOTICIA

Increible ... però cert. A que també t'ha vingut a tu una sensació estranya al veure aquesta imatge? Es diu pacú, i és una espècie dins de la família de les piranyes, que viu a Sud-amèrica.

Un s'arriba a preguntar si quan té problemes a la boca ... visita al veterinari ... o al dentista!
Hi ha qui diu que aquestes fotos estan trucades ... Jo sincerament no ho se ... però d'una manera o d'una altra ... fa por, que si?

Quan vaig vore aquestes imatges em vaig quedar sense paraules..
Espere que us hajen agradat!