Demà arriba "l'esperada" SELECTIVITAT

Enmig de la vaga celebrada avui del sector públic arriba demà l'assignatura pendents per aquells que volen cursar estudis universitaris: els examens de la selectivitat. Demà comencen una carrera d'examens fins el divendres, on les llengües seran les assignatures de demà, dijous història o filosofia entre d'altres, i les especialitats divendres. Durant aquestes darreres setmanesbiblioteques i centres d'estudis han fet un horari especial pels estudiants. Entre nervis, tensions i temença pel que pugui sortir als examens, els futurs universitaris tenen demà la prova de foc, per la meva part només us haig de desitjar molta sort!

A l'any que ve ens toca a nosaltres companys...esperem que tot ens isca bé! Per això tenim que posar-nos les piles ara a final de curs e intentar a l'any que ve traure la millor nota!

LES MURALLES

Les ciutats medievals estaven envoltades d'altres muralles per a la seva protecció. En les seves portes es cobraven els impostos sobre les mercaderies que entraven a la ciutat. Les portes es tancaven a la nit.

Els edificis més destacats eren la catedral, l'ajuntament i els palaus d'alguns nobles i burgesos. La ciutat es dividia en barris, cadascun amb la seva pròpia parròquia. La resta de l'espai estava ocupat per un eixam de carrers estrets i tortuosos, entre les que, de vegades, hi havia petits horts.

Hi havia un gran espai obert, la plaça del mercat, on els comerciants i camperols posaven les seves parades i en què tenien lloc els principals esdeveniments de la ciutat: les representacions dels artistes, les celebracions festives i els ajusticiaments.

L'ambient de les ciutats era mols insà. Pocs carrers estaven empedrats, per la qual cosa es caminava entre el fang. Les ciutats no tenien clavegueres i les deixalles de les cases es llançaven directament als carrers. Per elles corrien també els animals domèstics (gallines, porcs, etc.) Que tenien alguns habitants. Per tot això, les malalties eren freqüents. Com molts habitatges eren de fusta es produïen nombrosos incendis.

VALÈNCIA MEDIEVAL

Al segle XV, la ciutat viu una fase de "enlairament", de vertiginós desenvolupament, gràcies a un augment de la producció agrícola i industrial i una expansió del comerç. Prova d'això és que, durant el regnat d'Alfons el Magnànim, València era una de les capitals més pròsperes d'Europa per les seves activitats culturals i financeres.

Després d'això arriba una època turbulenta: el suport econòmic cedit pels banquers valencians a la Corona en el descobriment d'Amèrica, crea un problema de descapitalització i una tendència en les classes benestants a viure de rendes. La conseqüència immediata és un descens del comerç que es tradueix en una revolta dels gremis. És llavors quan arriben les històriques "Guerres de Germanies".

Però encara van arribar temps pitjors. La ruïna total arriba amb la definitiva expulsió de moriscos y jueus, a la qual es va afegir la reafirmació de la noblesa en el poder. Durant la Guerra de Successió espanyola, entre les cases d'Àustria i de Borbó, es produeix una nova confrontació valenciana entre camperols i nobles , vencent aquests últims a la batalla d'Almansa (1707). El resultar va ser una dura repressió i la consolidació d'una monarquia centralista que "aconseguir" una degradació de l'autonomia cultural i política.

L'anomenada "Ciutat Vella", centre històric de la ciutat, conserva encara escletxes de l'època medieval. Les muralles i les Torres de Quart i de Serranos, envolten el nucli del que va ser la ciutat en l'Edat Mitjana. Fins i tot l'estructura de carrers i placetes (Carrer dels Cavallers, Plaça de Manises...o la fabulosa Llotja de Seda) transmeten enyorances d'aquell temps.

L'esplendor del Renaixement també deixo la seva estela a la ciutat, i prova d'això és el monumental Reial Col·legi del Patriarca, que conserva un dels claustres més bells de l'època.

OPINIÓ SOBRE EL LECTOR!

Hi ha tantes lectures com lectors hi ha, tantes mirades com diferents ulls i tantes emocions com les que som capaços d'imaginar. És per això que un llibre que un interpreta d'una manera, el veí, l'amant o l'amic, amb el qual hem compartit capvespres, converses i trobades, ho fa d'una altra.

Aquesta és una d'aquelles novel.les que tenen moltes lectures. Hi ha la òbvia, és clar. Una història d'amor entre un adolescent i una dona una mica més gran, emprada com taquillera de tramvia d'una ciutat alemanya de l'última preguerra mundials, història plena d'erotisme i de comunicació, tant per la fusió carnal, com a través de la lectura que ell fa de diferents llibres que la llegeix.
La història sembla que en un moment s'acaba, ella se'n va de la ciutat. El temps passa, però l'empremta gravada a la pell i en l'ànima d'ambdós és tan fonda que no la aconsegueixen esborrar.

Llavors apareix el judici. L'enfrontament de nou entre el bé i el mal. Ell, en aquest lapse de temps, s'ha fet estudiant de lleis. De casualitat es troba amb ella, com imputada en un judici, acusada d'haver deixat abrasar en un incendi fins a la mort a dones del camp de concentració d'Auschwitz, a més de ser membre de les SS, guardiana i possible torturadora de moltes presoneres . L'amor, sentit en el seu dia, s'enfronta ara amb la roïnesa d'ella, amb la indiferència que ell sent davant la seva sort, i amb la pena de no haver sabut oferir-li una vida on tot allò no hagués possiblement succeït.


Però ai! la vida segueix el seu curs.
Es pot sentir compassió, empatia (amor d'ell cap a ella) amb una assassina, que ha comès atrocitats? Es pot sentir dolor, davant el sofriment d'ella, d'ell, de la carcerària que li escriu a ell una carta per que si us plau l'ajudi al cap de trenta anys de presó perquè l'ajudi repeteixo, quan surti a llibertat, a portar una vida millor?

Són massa complexos els sentiments, massa trist el desenllaç, moltes qüestions sense resoldre. Qui era ella? Per què no vol que ningú sàpiga de la seva analfabetisme? Per què al cap dels molts anys passats segueix existint un vincle enorme entre tots dos éssers? Som tots culpables davant la indiferència del que veiem? És millor callar o cridar? Es deu un implicar en assumptes necessaris per a la supervivència general? O és inútil? Per què la vida és tan complicada, tan trist de vegades, tan injusta, tan cruel i tan punyent?
I una última pregunta, Val tot això la pena?

PACÚ, el peix que te dentadura humana!

NOTICIA

Increible ... però cert. A que també t'ha vingut a tu una sensació estranya al veure aquesta imatge? Es diu pacú, i és una espècie dins de la família de les piranyes, que viu a Sud-amèrica.

Un s'arriba a preguntar si quan té problemes a la boca ... visita al veterinari ... o al dentista!
Hi ha qui diu que aquestes fotos estan trucades ... Jo sincerament no ho se ... però d'una manera o d'una altra ... fa por, que si?

Quan vaig vore aquestes imatges em vaig quedar sense paraules..
Espere que us hajen agradat!

COMPORTAMENT A CLASSE!

El comportament a classe tant en relació alumne a professor com d'alumne a alumne ha variat molt aquests darrers anys. Els alumnes han de tenir molt clars certs punts indispensables per al bon comportament a les aules.

• En primer lloc, tothom ha de saber que les aules són una sala en la qual s'ensenya una lliçó per part d'un professor a l'escola o en una altra institució educativa. Per tot allò, els alumnes tenen que tindre clar que el comportament en ella no serà el mateix que per exemple en una plaça, en el patí… No podràn parlar sense haver alçar la mà i la professora donar-li pas, mentre la professora explica no parlaran entre ells (principalment perquè és de mala educació), no cridaran, prohibiran, ni exigiran res a la professora perquè la que "mana" a la aula és ella, no menjaran xicle... Tenen que tindre respecte tant als professors com als demés alumnes e intentar que haja un bon ambient en l’aula.

• En segon lloc, és saber com anar vestit. Aquest és un punt molt important no només perquè és una norma el vestir adequadament, sinó ja per donar una bona impressió. Han de tenir cura amb la seua aparencia personal, tant en la higiene com en la vestimenta, per intentar crear una situación còmoda per a tots. Els alumnes no podran portar ulleres de sol, boines, gorres, samarretes de "top", shorts molt curts, escots molt pronunciats (les dues últimes per les dones) ... entre moltes més.

• En tercer lloc, està prohibit els aparells electrònics. Aquests són mecanismes que despisten molt als alumnes i poden distraure als professors com per exemple el inoportú so del mòbil, el volum del portátil o del mp3.

• Per últim, és tendrà molt en compte la puntualitat i l’asistència a classe. El fet d’arribar tard a l’aula quan es fan canvis de classe, així com també a la primera hora de classe, fa que s’interrumpa l’explicació de la professora. També fa desconcentrar a la resta del alumnes i retrasar el començament de la classe. El valor de la puntualitat és la disciplina d'estar a temps per complir les nostres obligacions.

DIA DE LA MARE!

El primer diumenge de maig se celebra a Espanya el Dia de la Mare.
Aquest diumenge, la mare és la reina de les llars espanyoles i també està instaurada el costum que les mares no realitzen tasques domestiques, assumint la responsabilitat de la casa, la parella i els fills.
És tracta de passar un dia en família, realitzant qualsevol activitat lúdica presant especial atenció a les mares i àvies.