divendres, 12 de febrer de 2010

BÀSQUET!

EL BÀSQUET


El Bàsquet no es mira, es gaudeix.
El Bàsquet no es practica, es sent.
El Bàsquet no agrada, s'estima.
El Bàsquet no és un esport com els altres, és únic.

El Bàsquet no es pot comparar, ni sentir. Ni tan sols es pot parlar de Bàsquet així com així.
Per parlar de Bàsquet, no n'hi ha prou amb haver fet cistella un cop, ni dos, ni mil. Cal molt més.
Bàsquet és allò que se sent. Bàsquet és allò que es gaudeix, que mai avorreix. Bàsquet és allò que es porta dins, a l'esquerra, al cor. Bàsquet no és mirar un partit i cridar quan l'àrbitre s'equivoca, potser Basket sigui aplaudir quan acabi una possessió després de 24 segons defensant fins a morir. Bàsquet no és cridar quan un jugador es penja del cèrcol, potser Bàsquet sigui adonar-se que després de 24 segons defensant, i recuperar la pilota, tens 24 segons més per organitzar un atac que al final aconsegueix acabar amb dos punts.
Bàsquet no és guanyar un partit i saltar sense parar, Bàsquet és saludar a tots aquells que t'han ajudat a poder jugar aquest partit: rivals, àrbitres, companys i públic. Bàsquet és agrair a tots els jugadors, els que han passat, els que juguen i els que arribaran.
Bàsquet és estar preparat per entrar a pista, sigui quin sigui el marcador, a falta de 5 segons, i donar-ho tot. Bàsquet és aprofitar totes les oportunitats al 100%. Bàsquet és estimar la pilota, tractar-lo bé i no deixar-lo escapar sense que passi per la xarxa. Bàsquet és no rendir-se. És duresa. És combatre. És guanyar.
Bàsquet és veure l'escut del teu club i donar la vida per aquest a la pista. Bàsquet és veure els colors de la teva samarreta i sudarla. Bàsquet és gaudir cada segon que corre del cronòmetre, gaudir amb cada tir lliure que llances, gaudir amb cada so de la pilota al botar contra el terra o al rebotar contra l'aro, gaudir de cada jugada al màxim, sense perdre cap detall. Bàsquet és respecte. Sentir com els teus peus tornen en contacte de nou amb el parquet. Veure com la pilota comença a baixar. Escoltar el so de la pilota passant per la xarxa, sense tocar tan sols el cèrcol. I llançar una altra vegada, fins a fallar. Bàsquet és tristesa en veure una lesió llarga, i alegria en veure els teus companys guanyant sense tu i dedicant la victòria. Bàsquet és donar les gràcies. Gràcies marcador per ensenyar-me a guanyar i perdre. Gràcies línia de triple per que des de més enllà de tu tinguin més valor. Gràcies tauler per ensenyar-me que rebotant aquí la pilota entra més fàcil. Gràcies zona, per no deixar-me estar tres segons dins teu. Gràcies cèrcol, per tots els tirs que han entrat plorant. Bàsquet no és plorar en perdre, és plorar quan s'és un perdedor.
Bàsquet és llançar cada tir com si fos l'últim de la teva vida.



eqiipo =)


2 comentaris:

Rosa ha dit...

Falten les teues Cròniques!!!

Anna Baquero ha dit...

Laura, aquesta entrada es preciosa!
m'encanteee!
un beseeeet.