Isabel de Villena va àéixer, probablement a València, el 1430. Va ser filla bastarda d'Enric de 
Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven a Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. Durant la seua vida religiosa sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.
L'única obra que s'ha conservat d'ella és Vita Christi, publicada a València el 1497 per l'abadessa que la va succeïr.
Obra: Vita Christi
Vita Christi és una vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent. La seua originalitat rau en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seua prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist, esdevé en les seues mans la vida de la Mare de Déu: el llibre comença i acaba amb el naixement de la Verge i la seua assumpció al cel.
La senzillesa de l'estil
El que més destaca de l'estil d'Isabel de Villena és la utilització d'un llenguatge senzillíssim. Evita conscientment els cultismes i l'artifici literari, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensió per al públic a qui destinava la seua obra.
Contrastant amb les senzilles escenes domèstiques, l'autora frueix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials, recreant-se en la fastuositat de les teles, joies, els menjars i l'escenografia.
S'ha de remarcar també la seua tècnica amplificadora: té una rara habilitat per a redactar capítols sencers del seu llibre a partir d'un sol versicle de l'Evangeli, bastint-ne la resta amb la seua prodigiosa imaginació.
Obra femenina o feminista?
La feminitat va ser triada deliberadament i apareix a cada pàgina:
Però el que més s'ha discutit és si sor Isabel, a més de fer una obra "femenina", va fer també una obra "feminista". És molt compromès considerar feminista una dona del segle XV, però pareix obvi que el seu llibre constitueix una resposta a la misogínia que impregna tota la literatura medieval. Jaume Rog, l'autor del llibre més misògin de la nostra literatura, mantenia una intensa relació amb el convent de la Trinitat (era el metge). Sor Isabel devia conèixer el llibre i la tradició que pretenia continuar i volgué fer del seu Vita Christi una resposta a l'Espill, destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions:
Si entenem per feminisme la defensa de la dona, no hi ha dubte que sor Isabel de Villena pot ser considerada com a tal, abans de l'existència del feminisme com a moviment organitzat
- Una altra noia explica que a ella li dóna sort una bufanda vermella que li va regalar la seva àvia ... i en aquesta selectivitat l'ha portat posada! Diu que va fer un número i fins a un professor li va preguntar que feia amb ella posada i li va dir la veritat. Al professor li va fer tanta gràcia que no li va mirar, segons ella, el boli amb la chulletes ... ja veus que sí que li dóna sort.
- Un noi compte que un dilluns, després de sortir de festa el cap de setmana, tenia un examen d'història i no havia estudiat res ... però va aprovar! Li va començar a donar-los voltes a l'assumpte i va arribar a la conclusió que va aprovar gràcies a uns mitjons a ratlles del seu germà petit que estaven en la seva motxilla. Des de llavors sempre va amb els mitjons a tots els exàmens.
- Una noia des que tenia uns 10, quan jugava a voleibol sempre besava a la pilota abans de treure i començar el partit. El que va fer és passar aquesta bona sort als exàmens i abans de començar a omplir-lo besava els folis en blanc on cal escriure les respostes. Aquest dia intentava recordar no posar-se brillantor ni pintallavis.
- Una dona explica que quan ella estudiava sempre feia el mateix abans dels exàmens. Va agafar un cordó i el lligava a la carpeta dient (...)"san cucufato, san cucufato, los ... yo te ato (y hacia el nudo)...y hasta q no apruebe no te los desato"(...)
Jaume Roig (Començaments segle XV, València - 1478, Benimàmet) Metge de prestigi social i professional a
TEMES
Misogínia: El primer aspecte més important i amb el qual podem distingir que l'escriptor és ell, és la seua misogínia contundent.
Comicitat: La gràcia de l'obra, que està escrita de manera que els seus despropòsits fan riure. Per exemple la misogínia de l' Espill és tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic contemporani.
La realitat quotidiana i l'element burgès: les obres és desenrotlla narrativament a través de dos plans: l'un, el de les aventures imaginades del protagonista, i l'altre, el realista, el pla on són descrits els diversos escenaris que emmarquen l'acció. Aquest segon pla és el que ens revela un autèntic temperament de novel·lista. Roig excel·leix en l'observació de la realitat de la seua època i, en descriure-la, sovint la sotmet a un procés de deformació grotesca.
Medicina: Hi parla de medicaments, de malalties, de metges, de pacients, d'experiències personals com a professional de la medicina... i del cos de les dones vist com el descrivien els tractats mèdics del seu temps. Les dones hi existeixen només en funció de la procreació, i per això el cos de les dones és analitzat a partir de la menstruació, el semen femení, el coit, l'embaràs, el part o la lactància.
ESTIL I LLENGUATGE
La limitadíssima longitud dels versos (quatre síl·labes) determina inexorablement l'estil del llibre i, de vegades, en fa la lectura difícil. Roig es veié obligat a utilitzar amplis incisos, a mutilar versos i, en definitiva, a practicar diversos equilibris que moltes vegades distorsionen la sintaxi de la frase.
El lèxic és un altra de les magnífiques aportacions de l'Espill. L'autor afirma explícitament al prefaci que no ha fet sinó manllevar el llenguatge dels habitants de l'horta de València.
L'estil de Jaume Roig es fonamenta en les diverses formes de la comicitat: episodis i personatges còmics d'una banda i ús de la sorpresa lingüística o de la tergiversació de les fonts utilitzades de l'altra.
Amb el seu estil còmic, Jaume Roig estableix polèmica literària i cultural amb el model de prosa que triomfava a
Enmig de la vaga celebrada avui del sector públic arriba demà l'assignatura pendents per aquells que volen cursar estudis universitaris: els examens de la selectivitat. Demà comencen una carrera d'examens fins el divendres, on les llengües seran les assignatures de demà, dijous història o filosofia entre d'altres, i les especialitats divendres. Durant aquestes darreres setmanesbiblioteques i centres d'estudis han fet un horari especial pels estudiants. Entre nervis, tensions i temença pel que pugui sortir als examens, els futurs universitaris tenen demà la prova de foc, per la meva part només us haig de desitjar molta sort!
